Resultats de la cerca

Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345

La llegenda identifica el personatge amb la misteriosa senyora del castell d’Aubinyà, guardiana de la frontera, que apareix sota la figura d’una dama vestida de blanc

Ha publicat, entre altres obres, Poemas de amor sen morte 1979 i Tigres de ternura 1981, en les quals domina el to eròtic, de joiosa exaltació vital, A Galicia misteriosa de Anxel Fole 1981, Extrema Europa 1996 i Rastros de vida e poesía 2000

Collaborà en La Ilustració Catalana , i fundà i dirigí fins a la seva mort la Revista Ilustrada Jorba 1908-33, publicació cultural bilingüe Publicà nombroses obres de caràcter històric i folklòric La misteriosa llum 1882, Aforística mèdica popular catalana 1900, la seva obra més important, Receptari de Manresa segle XIV 1900, i altres de caràcter científic

És l’escenificació de la llegenda romana de l' Aracaeli , segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibilla Tiburtina En són conegudes diverses versions catalanes dels s XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

Fou soci del Club de Funcionaris de la Diputació Provincial de Barcelona, fundat el 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1956 i fou dues vegades campió de Catalunya 1956, 1960 També guanyà concursos com el Torneig Quatre Estacions 1951, el Trofeu Verge de Montserrat 1954, el Premi de la Misteriosa Llum 1955, 1956 i el Torneig Internacional Postal FITA 1956 Destacà la seva participació al Campionat del Món 1959

En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur

Amb Rafael Ramoneda de copilot, fou el clar dominador de les proves de regularitat els anys cinquanta Quedà tercer en el III Ralli del RACE, guanyà el III Reus-Lleida-Reus del CN Reus Ploms 1955 i la I Misteriosa Llum del MC Manresa 1954 S’adjudicà la XXXVII Prova d’Hivern de Regularitat del Reial Moto Club de Catalunya i el V Ralli Costa Brava 1957 El 1959 guanyà el I Ralli Alacant i el I Ralli Primavera del Club 4CV

A Roma 1510-12 fou influït per Miquel Àngel, Rafael i Sodoma Els estigmes de santa Caterina , 1516 Academia, Siena més endavant, dins el primer manierisme, féu una pintura sovint estranya i misteriosa en què la subtilitat i el simbolisme predominen sobre la preocupació estructural Es plantejà problemes de llum i d’ombra que el feren precursor de Caravaggio Una part important de la seva obra és conservada a Siena Sant Miquel Carmine, Caiguda dels àngels i Crist als llimbs Pinacoteca Conreà també l’escultura en bronze