Resultats de la cerca

Defensa prodedent del Sevilla, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1990-94, equip amb el qual disputà 100 partits a primera divisió

Presidí en tres etapes el Reial Club Marítim de Barcelona 1909-15, 1917-19 i 1933-36 El 1916 fou nomenat president honorari del club Morí afusellat durant la Guerra Civil

S’inicià amb la Penya Ciclista Colomina, juntament amb el seu germà bessó Josep Joan, que morí a divuit anys mentre competia al velòdrom de Lleida Fou campió de Catalunya de fons

Especialitzat en curses de resistència, guanyà el Ralli Costa Brava 1953, 1954 amb una motocicleta Ossa Participà també en les 24 Hores de Montjuïc Morí en accident de motocicleta durant aquesta competició El 1960 s’instaurà el Torneig Cadirat

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, morí a l’avenc dels Esquirols, a Ordal Una via d’aquest avenc es batejà amb el seu nom, com també es feu amb un avenc d’Olesa de Bonesvalls

S’inicià el 1940 amb l’equip del Tívoli Ping-pong Club, de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 per equips Fou el primer campió d’Espanya individual 1943 Deixà la competició jove i morí d’accident

Membre del Gimnàs Blume, morí en l’accident d’aviació que a l’abril del 1959 costà la vida a Joaquim Blume i quatre gimnastes més Tenia setze anys, havia guanyat el Campionat de Catalunya de tercera categoria i era una de les grans promeses de la gimnàstica catalana

Integrant de la Unió Ciclista Terrassa des del 1935, passà a la Penya Ciclista Nicky’s 1947-52, amb la qual disputà dues Voltes a Catalunya 1948, 1950 Guanyà la Copa Costa 1947 i el Gran Premi de Maçanet 1950 Morí mentre competia al Campionat de Terrassa a causa d’un cop de calor

Fou membre del Club Gimnàstic Blume Guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria 1959 Morí en l’accident d’avió en què també ho feu Joaquim Blume Entre les dècades de 1960 i de 1980 la Federació Catalana de Gimnàstica organitzà un trofeu de gimnàstica artística masculina de segona categoria en memòria seva, que rebé el nom de Trofeu Pablo Muller

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, formà part de l’expedició Grenlàndia que coronà set pics verges 1974 També escalà el Kilimanjaro 1973, el McKinley 1975, el Noshat 1976, el Batian 1976, l’Aconcagua, l’Illimani i l’Illampu 1978 Participà en l’expedició Himàlaia-81, on conquerí el Broak Peak, amb Enric Pujol, que morí en el descens 1981