Resultats de la cerca

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista “Recull” i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident

Exercí el periodisme a la revista “Redacció” 1932-35 Fou redactor en cap i secretari de redacció de la revista Destino 1939-44 Catedràtic de literatura, publicà el llibre Ciudades en España 1944 i és autor de nombrosos assaigs i articles En memòria seva, el mateix any que morí fou instituït a Barcelona el premi Eugenio Nadal de novella en llengua castellana

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia

Exercí també com a gramàtic Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina, o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó , i alguns li donen per segon cognom Carbonell

Consignatari de vaixells, inicià l’exportació de cítrics, fruites i hortalisses als mercats anglesos i nord-americans i esdevingué conseller suplent del Banc d’Espanya Igual que Llorente i Querol, fou deixeble de Vicent Boix i se sumà a la colla de literats que fundaren “Lo Rat Penat” 1878 Entre les composicions catalanes destaquen el poema Lo Peixcador , flor natural del 1883 dels Jocs Florals d’aquesta entitat, i el recull Ecos de la Caseta Blanca 1915, que pren el nom d’una masia de la seva propietat, a Bétera, on organitzava tertúlies i aplecs literariogastronòmics, i on morí…

Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp 1938 Morí al front durant la guerra…

Vida i obra Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca, s’educà a la cort reial Fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267, i el 1273 es consagrà bisbe d’Osca i deixà el càrrec lleidatà al seu germà Pere El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí Sembla que participà en la redacció del↑ Llibre dels feits Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Fill d’una família d’infançons aragonesos, pertanyia a l’estament militar Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia, Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550, on, entre altres coses, es fa referència a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i es recrimina l’actuació de la Inquisició L’amistat i la correspondència epistolar amb Gaspar de Centelles 1548-51 el comprometeren en iniciar-se el procés inquisitorial contra aquest 1563 i fou al seu torn arrestat, acusat de luteranisme Morí cremat després d’un llarg procés,…