Resultats de la cerca

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…

Succeí el seu oncle Prajadhipok Rama VII de Siam Governà sota un consell de regència fins el 1940 Morí assassinat i el succeí el seu germà Bhumipol

Quart marquès de Tavara, comanador d’Alcántara Fou lloctinent de València 1618-22 durant el seu mandat morí Felip III de Castella 1621 Posteriorment fou virrei de Sicília 1626-27

Burgmestre de Dordrecht 1666, fou diputat i collaborador del seu germà Jan de Witt Arrossegat per la caiguda en desgràcia del seu germà, fou empresonat i morí, juntament amb ell, en un aldarull

Garibaldí i, posteriorment, de tendències socialistes, morí en un duel amb un rival polític Escriví teatre de caire neoromàntic I pezzenti 1871, Alcibiade 1874, I Messeni 1877, Il Cantico dei Cantici 1882, i poesia

Dirigent del partit dels Negres, fou desterrat el 1300 El 1301, tornat a Florència amb l’ajut del papa i de Carles de Valois, hi instaurà una dictadura Combatut per l’oligarquia mercantil, morí en un atemptat

Dirigí el partit nacionalista del seu país, antinord-americà, i propugnà el terrorisme Fou empresonat juliol del 1936 i condemnat a 10 anys El 1950 hom l’acusà de participació en el frustrat atemptat contra Truman Morí assassinat

Era marquès de Wanmarcke i baró de Diependaal Es distingí al servei de Ferran VI i Carles III d’Espanya en les guerres d’Itàlia El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí

Hom l’aplica especialment als partidaris, a partir de la revolució del 1830, de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, net de Carles X Quan morí, sense successió, els legitimistes s’incorporaren al partit orleanista del comte de París

Director de policia 1881-84 i ministre de l’interior 1902-04, perseguí durament el moviment revolucionari L’ajut que aquest rebia dels japonesos el féu partidari de declarar-los la guerra A més, procurà de russificar les minories Morí assassinat