Resultats de la cerca

Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals

Hom en troba les mostres més representatives a Anglaterra amb els morality play The Castle of Perseverance 1425 i Everyman c 495 En la dramatúrgia catalana hom pot considerar moralitats la Representació de la Mort c 1550, la Consueta del Juí i la Consueta dels Set Sagraments , totes tres de procedència mallorquina i copiades en manuscrits del s XVI

A l’edat mitjana contenia normalment citacions bíbliques que declaraven la moralitat del contingut

Arrela en el positivisme lògic de Wittgenstein una proposició només diu el que és verificable i en la teologia dialèctica protestant la religiositat natural no té valor només en té la revelació cristiana Accepta el fet que la civilització moderna prescindeix de tota referència a Déu, àdhuc en els camps més afins a la religió, com la moralitat Però afirma que el cristianisme, seguint Jesús de Natzaret, pot influir en el món actual comprometent-se en la lluita per la llibertat de l’home, car l’únic llenguatge que entén l’home d’avui és el de la política Ha estat una de les bases…

Originàriament i etimològicament coincideix amb el ṛta , llei de veritat que suporta tot el cosmos, i equival a la llei del sacrifici Dotat d’un sentit essencialment moral, el dharma no pot ésser transgredit sense que hom deixi d’ésser ari i esdevingui vṛta, dāsa o pāni , és a dir, una entitat netament demoníaca Ultra significar la llei moral universal, dharma esdevé també sinònim del codi de conducta particular d’un individu o d’un grup El Mahabharata el defineix, en aquest sentit, com el deure acomplert pel seu valor intrínsec Entre els significats de dharma sobresurten els de virtut,…