Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
morella roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les urticàcies, alta de 20 a 60 cm, de fulles ovades acuminades, de flors en cimes glomerulars i de fruits en aqueni.
Creix en vores de camins, al costat de cases, en terraplens, en runes, etc Gaudeix de propietats emollients i diürètiques
morella vera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de fins a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades, de flors blanques i de baies petites, rodones i d’un negre brillant.
Es fa en terres de conreu, herbassars, enderrocs, etc
Abelard Rigual i Magallón
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Deixeble de S Rivas Goday, fou catedràtic d’institut És autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió alacantina Publicà Flora y vegetación de la provincia de Alicante 1972 i diversos articles
parietària
parietària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes perennes o anuals, a vegades llenyoses a la base, de la família de les urticàcies, de fulles alternes enteres, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres, verdes, aplegades en cimes axil·lars, i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles, algunes de comunes, com la morella roquera Pdiffusa
urticàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per herbes o arbusts de fulles simples, oposades o alternes, típicament amb estípules, de flors tetràmeres o pentàmeres, hipògines i generalment unisexuals, i de fruits en aqueni.
Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera, blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola
figa
figues
© Fototeca.cat
Botànica
Siconi de la figuera, periforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.
Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien estat…