Resultats de la cerca

Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí…

Després d’una etapa en què treballà a Barcelona, el 1724 era a Roma, on fou deixeble de JTrey El 1739 tornà temporalment a Barcelona, essent ja prestigiós Els anys 1750-56 tornava a ésser a Itàlia, i poc abans de morir fou nomenat gravador del Vaticà Féu retrats i figures religioses Reproduí les pintures trobades feia poc a Herculà en làmines, publicades en tres volums 1757-61

Muller de Joan Mei, impressor flamenc radicat a València, en enviduar 1556 continuà el negoci i estampà obres importants, com la Crònica de Jaume I 1556 i la de Ramon Muntaner 1558 El 1558 es casà amb l’impressor Pedro de Huete, que continuà la impremta de Mei Vídua de nou el 1587, continuà l’ofici amb el seu fill Pere Patrici, que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Es formà al costat del seu pare, i després recorregué diverses ciutats dels Països Baixos i d’Alemanya, i s’establí definitivament a Nuremberg, on, a partir del 1473, dirigí el taller que li cedí en morir HPleydenwurff La nova empresa gaudí d’un gran prestigi i formà nombrosos deixebles, entre els quals el jove Dürer 1486 De la seva producció cal esmentar el Retaule major de l’església de Zwickau 1476, el de Feuchtwangen 1484 i el de Schabach 1508

Continuador de l’obra del seu pare, Innocenci López i Bernagossi , feu assolir una gran difusió als setmanaris La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa , bé que els darrers anys els deixà decaure i, en morir ell, foren traspassats, mentre que la Llibreria Espanyola fou liquidada Edità la majoria d’obres de Rusiñol i d’Alomar, el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili, l’àlbum Barcelona a la vista , la collecció popular “Diamante”, a més d’almanacs, etc

Fill d’un fuster Treballà al taller de Joan Rosenbach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós Des del 1532 s’establí pel seu compte D’entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d' El cortesano 1534 de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d’Antonio de Guevara 1544 i l’obra, en volums independents, de Jaume Callís 1549 Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat , que el 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa

Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando Anà a Mèxic 1778 com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d’aquella capital El 1791 s’enrolà en l’expedició de circumnavegació d’Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives Navegà des d’Acapulco fins a Alaska i retornà costejant Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari —del qual resta només el primer quadern— descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l’illa de Nutka Treballà després de nou a Mèxic i, en morir Gil, el succeí com a gravador…

Treballà com a aprenent en una impremta fins el 1864 que s’incorporà com a gerent a un taller d’impremta, on adquirí coneixements tècnics que li serien de gran utilitat El 1868 s’uní als germans Espasa en la societat editorial Casa Editorial Espasa , de la impremta de la qual fou director i que dotà d’una moderna maquinària L’any 1881 l’empresa es dissolgué i, amb el seu cunyat Josep Espasa i Anguera i el litògraf Magí Pujadas fundà l’editorial Espasa i Companyia, que fou clausurada el 1897 El 1898, ja separat d’Espasa, fundà Salvat i Fill, embrió de l' editorial Salvat , amb seu a Barcelona…

Estudià a la universitat d’arts de Musashino, i s’inicià com a dibuixant de manga Admirador i deixeble de Katsuhiro Otomo, creador de la sèrie i posteriorment del film de culte Akira , compartia amb aquest autor la inclinació per la superposició de les dimensions onírica i real i la percepció distorsionada, a partir de les quals construïa històries sovint angoixants i de gran tensió narrativa Debutà en el cinema amb la producció Perfect Blue 1998, a la qual seguí Millennium actress 2001, amb el qual guanyà el premi Orient Express al Festival de Cinema de Sitges, Tokyo Godfathers 2003,…