Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
morrió
Indumentària
Capell militar alt, amb visera i galteres, que protegia el cap i la cara del soldat.
morrió
Construcció i obres públiques
Reixa de ferro, petita i bombada, que hom col·loca en els embornals i desguassos per tal d’evitar que s’embussin.
boç
Aparell fet de corretges, filferro, vímet, etc., que hom posa al musell de certs animals, com el gos, per impedir-los de mossegar; morrió.
tritó
Heràldica
Figura imaginària meitat home, meitat peix.
Generalment hom el representa amb un escut a la mà esquerra, un sabre a la dreta i cofat amb un morrió
El Parlament regula la tinença de gossos perillosos
El Parlament de Catalunya aprova la primera llei de l’Estat que regula la possessió de gossos de races que puguin ser considerades perilloses Entre altres mesures, obliga els propietaris a portar els gossos sempre lligats i amb morrió i a contractar una assegurança, i preveu multes per incompliment Les races que la llei considera perilloses són el dòberman, el dog argentí, el fila brasiler, el dog de Bordeus, el bullmastiffs , el mastí napolità, el pitt-bull , el gos de presa canari, l’ american staffordshire , el staffordshire bull terrier i el tosa japonès
Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
© Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Museu
Museu situat a l’antic hospital gòtic de Santa Maria de Lleida que recollia les col·leccions arqueològiques provincials anteriors al 1936.
A partir del 1942 el museu s’integrà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la diputació i des d’aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d’arqueologia de l’Institut L'any 2006 es tancà al públic, i la collecció fou inclosa dins el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, inaugurat l’any 2007 Tenen interès els materials del Paleolític, del Neolític i, especialment, els del bronze final falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera D’època ibèrica destaca el collar d’or de la Valleta del Valero Tenen un interès especial el baptisteri i els objectes litúrgics procedents…
pompó
Militar
Plomall emprat, en certes èpoques, com a adorn del morrió o capell dels militars.
xampany
© C.I.C - Moià
Enologia
Vi escumós criat en cava originari de la Xampanya o elaborat en altres zones a l’estil de la Xampanya.
El nom deriva de la regió de la Xampanya França, d’on aquest producte és originari i característic, i a la qual en corresponia la denominació d’origen per a la pràctica comercial tanmateix, un litigi amb els productors francesos comportà que a partir del 1986 la producció de l’Estat espanyol es comercialitzés sota la denominació d’origen cava , tot i que el terme xampany s’ha continuat emprant malgrat un clar retrocés La producció es concentra majoritàriament a Catalunya, en particular al Penedès, bé que amb el temps s’ha estès a altres zones de l’Estat espanyol a la Rioja i també al País…
Les societats ibèriques: economia i política
Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…
català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…