Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
muda
Fase de la muda en un cérvol mascle, preparant-se per al període d'aparellament
sharon.schneider (CC BY-NC-SA 2.0)
glàndula de la muda
Anatomia animal
Cadascuna de les glàndules pròpies dels insectes i dels crustacis que secreten una hormona, l’ecdisona, indispensable per a l’inici de la muda en aquests animals.
En els crustacis, la glàndula de la muda, és a la base dels ulls, mentre que en els insectes és l’anomenada glàndula protoràcica o ventral , situada a la part ventral del protòrax
ramfoteca
Bec de flamenc
© Xevi Varela
Anatomia animal
Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.
És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera
escata
Anatomia animal
Formació que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
Segons llur origen les escates poden ésser epidèrmiques i dèrmiques Les escates epidèrmiques , o còrnies, es formen a partir de la capa germinativa de l’epidermis Els peixos actuals no en tenen, i en els amfibis són molt rares En els rèptils n'hi ha de dos tipus els ofidis i els saures tenen escates aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escates independents, collocades una al costat de l’altra i sense mudes En aquests animals les escates noves neixen a sota de les velles i formen veritables piles, i les de més enfora es van gastant a poc a poc Els…
ploma
Ploma de colom
Anatomia animal
Ornitologia
Producció de la pell dels ocells formada de ceratina, més o menys mineralitzada, que apareix com una papil·la dèrmica i que un cop ha acabat de créixer es converteix en un òrgan mort fixat a la pell mecànicament.
En general, les plomes cobreixen la major part del cos dels ocells i cadascuna consta d’un canó , fixat a l’epidermis, que s’allarga en el raquis , a cada costat del qual hi ha les barbes aquestes duen a cada costat les bàrbules, l’extrem distal de les quals té forma de fuet, és anomenat pènnulum i pot dur barbicelles , que tenen forma de ganxo i uneixen les bàrbules que estan encarades Si manquen les barbes, la ploma és reduïda a un filament, el raquis Si manquen les bàrbules, les barbes estan lliures i pengen a cada banda del raquis, com s’esdevé en les plomes escapulars de la lliurea…