Resultats de la cerca

Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració…

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976

Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980

Membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, s’inicià en l’escalada esportiva a mitjans de la dècada de 1990 En l’especialitat d’escalada en bloc es proclamà campiona d’Espanya 2001, 2005, 2006, 2009, 2010 i fou subcampiona d’Espanya 2004, 2008 En la modalitat d’escalada de dificultat guanyà el campionat d’Espanya 2010 i la Copa d’Espanya 2006, 2011, fou subcampiona d’Espanya 2009 i segona en la Copa d’Espanya 2001, 2002 També participà en el Campionat del Món d’Escalada en Bloc 2012 El 2012 es retirà de la competició per exercir d’entrenadora d’escalada esportiva

Practicà l’atletisme i formà part del moviment escolta Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del seu Grup d’Alta Muntanya GAM, feu la primera escalada a la Bola de la Partió 1940 amb el seu marit Josep Piqué  i Ernest Mallafré, i les primeres femenines al Cavall Bernat 1941 i la cara nord del mont Perdut 1941, entre d’altres També fou la primera dona a baixar el Pas de Chèvre Alps amb esquís de muntanya 1951 En esquí alpí, entre el 1942 i el 1956, aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d’Espanya de descens, eslàlom i eslàlom gegant

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…

Vinculat al Centre Excursionista Barcelonès i, posteriorment, al Club Muntanyenc Barcelonès, que presidí 1935-39, 1948-51 Durant els anys vint dugué a terme una important activitat als Pirineus El 1931 formà part de la primera junta del Comitè Català de Refugis de la federació catalana El 1940 participà en la fundació del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també formà part del Grup d’Exploracions Subterrànies GES Feu divulgació de les valls pirinenques amb la publicació de mapes i guies com ara Mapa de les altes valls de l’Éssera 1935 i Vall Ferrera 1936 Collaborà amb l’Editorial Alpina…

Escalador i soci del Club Muntanyenc Barcelonès que destacà per les seves escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, les Dolomites i el Tirol Juntament amb Josep Maria Torras formà una de les cordades més mítiques de l’escalada montserratina, la Torras-Nubiola, amb mig centenar de vies obertes des del final de la dècada de 1940 El 1948 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE L’estiu del 1956 i el 1957 realitzà nombroses escalades al Tirol i a les Dolomites on treballà d’ajudant de guia de muntanya El 1978, juntament amb Josep Barberà i Josep Maria Torras,…