Resultats de la cerca
Es mostren 624 resultats
Philippe Picot de Lapeyrouse
Biologia
Naturalista occità.
Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metallúrgiques en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix , defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813
Joseph Henri de Lacaze-Duthiers
Biologia
Naturalista occità.
Fou el fundador de les estacions de biologia marina de Rosco 1873 i de Banyuls de la Marenda 1882, l’actual Laboratori Aragó, que dirigí fins el 1901
Karl Friedrich Kielmeyer
Biologia
Naturalista alemany.
Fou, amb Lorenz Oken, un dels pares de La Naturphilosophie romàntica alemanya Fou el primer a expressar teòricament la llei segons la qual els estatges del desenvolupament embrionari reflecteixen la progressió en la gran escala dels éssers, que, represa després per Ernest Haeckel des d’una perspectiva evolucionista, esdevingué llei biogenètica fonamental
Olaf Rudbeck
Biologia
Naturalista suec.
Fou el creador del jardí botànic d’Uppsala, i és conegut dins el camp mèdic pel descobriment dels vasos limfàtics 1651, tot i que la primera notícia impresa sobre aquests es troba en un text de Caspar Bartholin 1653
Guillaume Rondelet
Biologia
Naturalista llenguadocià.
Fou professor a Montpeller i gran amic de Rabelais, amb qui collaborà Establí les bases de la ictiologia moderna Entre les seves obres cal destacar Libri de piscibus marinis 1554-55, en dos volums, i Universal aquatilium historiae pars altera 1555
Antonio Vallisnieri
Biologia
Naturalista italià.
Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes les seves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses
Gottfried Reinhold Treviranus
Biologia
Naturalista alemany.
Fou el primer a emprar el terme “biologia”, que definí com el coneixement relatiu als éssers tant animals com vegetals És autor de nombrosos treballs sobre anatomia comparada, medicina, fisiologia i matemàtiques, però de totes les seves obres en destaquen sobretot dues Biologie oder Philosophie der lebenden Natur für Naturforscher und Ärzte 1802-22 i Die Erscheinungen und Gesetze des organischen Lebens 1831-33, atribuïdes sovint erròniament al seu germà Ludolph Christian Treviranus, amb qui collaborà sovint
Abraham Trembley
Biologia
Naturalista suís.
Observà acuradament l’hidra d’aigua dolça, n'establí els caràcters tant animals com vegetals i n'experimentà els processos de regeneració 1740, els treballs sobre els quals iniciaren una línia de recerca que posà en qüestió les teories vigents sobre la reproducció animal Publicà Mémoires pour servir à l’histoire d’un genre de polypes d’eau douce 1744
Jean Sénébier
Biologia
Naturalista suís.
Estudià en les plantes els efectes de la llum i n'observà la producció d’oxigen i diòxid de carboni és autor de l’obra, en cinc volums, Physiologie végétale 1799-1800
Theodor Schwann
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista alemany.
Fou deixeble de JMüller i professor a Berlín, Lovaina i Lieja Seguint les petjades de MSchleiden, i després de nombroses investigacions microscòpiques, formulà la teoria cellular, que ha tingut un ampli abast dins la biologia i la medicina comtemporànies Exposà les seves idees la cèllula, element primordial en la constitució d’animals i vegetals en una sèrie de Mikroskopische Untersuchungen , “Investigacions microscòpiques” de les quals cal recordar especialment la que fa referència a “la coincidència d’animals i plantes en l’estructura i en el creixement” 1839 Investigà també sobre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina