Resultats de la cerca

Joaquim Espalter i Rull, pintor vinculat als natzarens catalans, pinta el conegut retrat collectiu La família Flaquer

Lluís Ferrant i Llausàs, pintor del grup de natzarens catalans a Roma, retrata el seu germà Ferran Ferrant

Format a l’Acadèmia de Viena Es relacionà amb els natzarens i el 1840 s’installà a Karlsruhe Pintà frescs i illustracions i esdevingué un dels representants típics de l’estil Biedermeier

Anà a Roma, on conegué la pintura dels natzarens, en la segona generació dels quals pot ésser inclòs Paisatgista, s’estimava més l’estudi directe de la natura que no l’obra pensada Els seus paisatges inclouen molt poc la figura humana Castell al cim d’una muntanya, Paisatge pintoresc

Deixeble, entre d’altres, de Cornelius a Munic Residí a Roma des del 1832, i es relacionà amb els natzarens El seu estil, però, especialment en els paisatges, s’adscriu a un realisme amable Fou també un notable retratista Té obra a museus de Hannover, Munic i altres ciutats alemanyes, especialment al Kunsthalle d’Hamburg

Una estada de jove a Roma li féu seguir les directrius dels pintors natzarens sota la influència de JFOverbeck Conreà preferentment el tema religiós, i entre les seves obres més famoses destaquen les que féu per a la nova catedral de Berlín El 1830 fou nomenat director del Städelsches Institut de Frankfurt, càrrec que ocupà fins el 1843

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid…

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els…

Es formà a Llotja Barcelona, i amplià estudis a Roma 1845-46 El 1855 fou catedràtic de l’Escola de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844 Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat Illustrà una edició del Quixot 1862 Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i se l’ha relacionat amb el grup dels natzarens