Resultats de la cerca

Bisbe de Württemberg 1933, fou el portaveu de l’oposició luterana al nazisme Organitzà l’Església evangèlica a Alemanya 1945 Entre les seves obres destaquen el recull de sermons Fünfzig Jahre im Dienst der Kirche ‘Cinquanta anys al servei de l’Església’, 1950 i Erinnerungen aus meinem Leben ‘Records de la meva vida’, 1953, sobre la situació eclesiàstica durant el nazisme

Ingressà a l’orde carmelità el 1898 i fou ordenat de prevere el 1905 Estudià a Roma i fou cofundador i professor de la Universitat Catòlica de Nimega Fundà 1925 la Unió de les Escoles Catòliques Tingué una gran activitat periodística S'oposà amb fermesa al nazisme, per la qual cosa fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau, on fou mort amb una injecció letal Fou beatificat per Joan Pau II el 1985

Membre actiu de la resistència contra el nazisme, fou membre destacat de la Bekennende Kirche, bisbe de Berlín 1945-66, president de l’Església evangèlica alemanya 1949-61 i copresident del Consell Ecumènic de les Esglésies 1954-61 Entre les seves obres cal destacar Vaterunser Umrisse zu einer Geschichte des Gebets ‘Parenostre Esbós per a una història de l’oració’, 1903 i Obrigkeit ‘Autoritat’, 1963, que, per la seva crítica dels totalitarismes, li portà dificultats per part del règim socialista de la República Democràtica Alemanya

Després de viure en un orfenat des dels 8 anys, ingressà al seminari menor dels pallottins, a Ehrenbreitstein, amb el desig d’ésser sacerdot Estudià teologia i filosofia a Limburg, on rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1910 Dos anys més tard fou nomenat director del seminari menor dels pallotins a Schönstatt i començà amb els joves seminaristes un treball pedagògic que mantingué al llarg de tota la seva vida L’any 1914 fundà el moviment apostòlic de Schönstatt a la vall del mateix nom, prop de Koblenz El 1941 fou empresonat per la seva oposició al nazisme i l’any següent fou…

Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…