Resultats de la cerca

Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut

Autor de la cúpula múltiple de San Gaudenzio a Novara 1841-81 i de la Mole Antonelliana de Torí 1863-88, construccions de gran alçària, on empra audaces estructures metàlliques al servei d’una estètica encara neoclàssica

Viatjà per Holanda, França i Anglaterra i Itàlia, on fou influït per l’obra d’A Palladio Introductor de l’arquitectura neoclàssica a Berlín, on construí el teatre de Charlottenburg i la Porta de Brandenburg 1788-91

Les seves obres, de tendència neoclàssica i alhora romàntica, constitueixen les primeres manifestacions d’una arquitectura nacional És autor dels capitolis de Boston, Hartford i Augusta, i dirigí una etapa de les obres del de Washington 1817-30

Construí l’església de Saint-Philippe-du-Roule, a París 1774-84, de planta basilical, prototip de l’església neoclàssica, i reconstruí el teatre de l’Odéon 1807, a París Autor del projecte de l’Arc de l’Étoile de París 1806

Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1977, de la qual és professor Especialitzat en arquitectura neoclàssica i contemporània, ha publicat L’ofici de l’arquitectura 1983, Arquitectura industrial a Catalunya Del 1732 al 1929 1984 i Los museos de la última generación 1986

Acadèmic de San Fernando i tinent de director d’arquitectura de Sant Carles Dins l’escola neoclàssica és autor dels ponts de Vila-real sobre el Millars i d’Hellín Múrcia, del cambril del Crist a l’església del Roser del Grau de València i de la capella de Nostra Senyora del Populo a Quart de Poblet Renovà també l’església parroquial d’Almansa Múrcia

Titulat el 1903 Guanyà, amb Josep Goday, el concurs de la casa de Correus de Barcelona 1914, que es realitzà Féu la casa d’estil domenequià de la plaça de Lesseps, la casa pròpia al passeig de Sant Joan 1928, un xalet al carrer de Panamà 1913 i la molt neoclàssica casa del Foment d’Obres i Construccions al carrer de Balmes 1923, que guanyà el premi de l’ajuntament del 1930

El seu art passà per una etapa netament neoclàssica, però incrustada d’elements populars del seu país, que fou seguida d’una altra de francament racionalista i comparable a la millor arquitectura europea d’aquesta mena acabà amb un estil derivat del període anterior, romàntic i naturalista Collaborà amb Alvar Aalto, especialment en els pavellons de l’exposició del setè centenari de la ciutat de Turku, població on construí la seva obra més notable, la capella de la Resurrecció del cementiri nou

Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…