Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
nervadura
Entomologia
Conjunt i disposició dels nervis de les ales dels insectes.
No és invariable, ans té característiques particulars per a cada família o grup, els detalls de les quals tenen un valor sistemàtic i són, doncs, emprats per a la classificació
nervadura
Tecnologia
Reforç, generalment en forma de cordó, que hom disposa en certes peces, especialment de fosa, per tal d’assegurar la transmissió d’esforços a d’altres peces i evitar-ne la deformació o l’esquerdament per efecte d’esforços secundaris, de trepidacions, etc.
Les nervadures augmenten la resistència i la rigidesa de la peça sense incrementar-ne gaire la secció ni el pes
nervadura
Construcció i obres públiques
Motllura sortint, com és ara la de les arestes d’una volta.
nervació
Nervació
© Fototeca.cat
cecidòmids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, que comprèn individus de petites dimensions (d’1 a 5 mm) amb el cap reduït, globular o lleugerament aplanat.
L’aparell bucal és xuclador Les potes són primes i llargues, i les ales, en general, són arrodonides i tenen la nervadura molt reduïda La família comprèn unes 6000 espècies, moltes de les quals són productores de cecidis o gales
dioscoreàcies
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 600 espècies de plantes herbàcies enfiladisses, d’arrels i rizomes tuberosos, pròpies sobretot dels tròpics.
Presenten fulles peciolades, eixamplades i de nervadura reticulada, flors actinomorfes, generalment unisexuals i poc visibles, i fruits capsulars o bacciformes Algunes espècies de diosoreàcies són conreades en agricultura i com a menjar per al bestiar Dioscoreàcies més destacades Dioscorea batatas, D bulbifera , D alata nyam Tamus communis gatmaimó , maimó
Francesc Valdomar
Arquitectura
Arquitecte.
Documentat entre el 1426 i el 1452 Possible deixeble de Guillem Sagrera Estigué al servei d’Alfons IV i de Joan II És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu des del 1426 fins després del 1440 i de la capella dels Reis del Convent de Sant Domènec 1437-52, on construí la complexa volta de nervadura sense nervis
card beneit
Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives
mutíl·lids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters.
Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans
mosquit cúlex
Entomologia
Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids, que ateny de 4 a 7 mm de llargària.
Al cap té uns ulls molt grossos i les antenes són plomoses als mascles i verticillades a les femelles El tòrax, prim i allargat, com tot el cos, és de color burell groguenc amb dues ratlles longitudinals més fosques les ales, transparents, tenen la nervadura coberta d’escates, i l’abdomen, de color gris, és anellat de burell Les larves són aquàtiques, tenen el sifó respiratori molt llarg i són de règim alimentari omnívor els adults, per contra, xuclen el líquid intern mitjançant picades, les quals poden ésser més o menys doloroses i a vegades transmeten malalties A Europa i als…