Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Els normands conquereixen Barbastre
Cavallers normands conquereixen Barbastre
Amat de Montecassino
Cristianisme
Monjo de Montecassino.
Famós per la seva Història dels normands , obra en vuit llibres, perduda durant molt de temps, fins el 1835, que fou publicada És la font històrica més important sobre els normands i llurs emigracions
Hastings
Ciutat
Ciutat del comtat d’East Sussex, Anglaterra.
Situada al SE de Londres, a la vora de l’estret de Dover, té petites indústries pesqueres i és estació balneària Hi tingué lloc, per l’octubre del 1066, una batalla entre els anglosaxons del rei Harold II de Wessex i els invasors normands de Guillem de Normandia La derrota dels anglosaxons lliurà Anglaterra als normands La batalla fou reproduïda en el cèlebre Tapís de Bayeux
Minervino Murge
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Situada al S d’Àndria, és mercat de productes agrícoles Seu episcopal des de la conquesta dels normands
Helperic
Cristianisme
Abat d’Arles (Vallespir).
El 859 escriví una carta al rei Carles el Calb en la qual li explicava el saqueig de l’abadia pels normands 858 i la mort d’alguns dels seus monjos
ducat de Cambridge
Història
Títol de la casa reial anglesa creat el 1706 per al futur Jordi I.
Revertit a la corona el 1890, fou convertit en marquesat el 1917 i concedit al príncep Adolphus de Teck Des de l’època dels reis normands havia estat un comtat, incorporat a la corona el 1651
Cosenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola, amb indústries alimentàries i de fabricació de mobles Correspon a l’antiga Cosentia , capital del Bruci, sotmesa pels romans el 204 aC i dominada després, successivament, per bizantins, sarraïns i normands
Joan X
Cristianisme
Nom que prengué Joan de Tossignano en esdevenir papa (914-928).
Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament
Nicolau II
Cristianisme
Nom que adoptà Gerard de Borgonya en esdevenir papa (1059-61).
Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia
Radulf I de França
Història
Duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923-936).
Casat amb una filla de Robert I de França, el succeí a la seva mort Afrontà un alçament dels nobles i diverses incursions dels normands El 924 signà amb aquests una pau desfavorable, però més tard els derrotà 930, cosa que li permeté d’imposar-se a la noblesa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina