Resultats de la cerca

Graduat en criminologia, forma part de la secció científica del cos dels mossos d’esquadra L’any 2007 es donà a conèixer amb la novella Montecristo , que narra les aventures bèlliques d’uns republicans espanyols fugits de Mauthausen que s’enfronten a Himmler El 2008 publicà La mala dona , sobre el personatge històric d’Enriqueta Martí, “Vampir del carrer de Ponent”, amb la qual obtingué el premi Crims de Tinta, novella que ha estat traduïda a una dotzena de llengües Posteriorment ha publicat les novelles  L’any de la plaga 2010, Bioko 2013, Farishta 2017,  Els àngels em miren…

Ha cursat estudis de geografia i història Ha publicat les narracions Francesc Viadiu o La discreció d’un heroi premi Crida als Escriptors Joves Serra d’Or 1992, El cor dels enemics premi Baltasar Porcel, d’Andratx, 1994 i Històries fora de manual 1995, i les novelles L’espòs infernal 1990, Amors maleïts 1992, El comprador 1994, Madame Guignol 1995, premi Ciutat d’Eivissa 1994, Els capvespres de l’heroi 1995, Reines i peons 1996, premi Ciutat d’Alzira 1995, El misteri de Berlín 1997, premi Sant Jordi 1996, La compassió del dimoni 1999, premi Joanot Martorell 1998, La segona mort de Shakespeare…

Professor i psicòleg, pertany a la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia En narrativa juvenil ha publicat QRZ Rat Penat amb Amadeu Montoto, 1994, Coses que passen 1995, Cicle Bis 1996 i Generació Z 1999 en novella, Cataconya la vida ridiculista d’accés a la independència 1996 i L’última vida una història de bojos 2000

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…

Llicenciat en història, mestre, editor i promotor teatral S’especialitzà en llibre juvenil amb els títols El zoo d’en Pitus 1966, premi Josep M Folch i Torres 1965 versió televisiva de Mireia Ros, 2000, Viatge al país dels Lacets 1969, Els astronautes del “Mussol” Llista d’honor de la Comisión Católica Española de la Infancia, 1973, Festival al barri d’en Pitus 1975, La cinquena gràcia de Collpelat 1993, premi Crítica Serra d’Or, i premi Literatura Catalana de creació per a lectura d’infants, 1984, En Peret de Barcelona i la Mercè de Collpelat 1985, La vall del paradís 1986 i La Marina a…

Estudià al seminari menor de Barcelona i treballà en diferents oficis amb una important tasca en el guionatge radiofònic 1983-90 La seva novellística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià a Laberint sense 1978, Camil i Adelf 1980, on, a la manera de Caín i Abel, contraposa la personalitat de dos germans bessons, i La prova del mirall 1981, obres que se situen en les coordenades d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació La seva obra continuà a Una furtiva llàgrima 1983, premi Ciutat de Palma 1982 i a Cambra de Bany 1985, premi Prudenci…

Participà a la campanya de Rússia amb la División Azul Com a autor en castellà el 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, de personatge collectiu, innovadora en aquell moment, que inicia un cicle de novelles i temes realistes lligats amb un món de baixos fons o popular Més tard, amb El cacique 1963, guanyà el premi Planeta Ha publicat també reportatges, guies i assaigs Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954, Costa Brava 1958, Tres días de julio 1967, Todo Dalí en un rostro 1975, El final de la guerra 1976 i Hacia el despeñaperro 1982 Com a autor en català ha…

Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil s’exilià, el 1939, a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad L’emigració li desvetllà la vocació novellística, i en la seva obra, amb breus contrapunts de l’exili, assajà de reconstruir l’ambient i els personatges barcelonins que havia viscut…

Estudià filosofia i lletres El 1956 rebé el premi Santiago Rusiñol per Pst Sintetitzem 1957, una novella humorística d’ambientació barcelonina i estructurada amb recursos propis del gènere de ciència-ficció, en la qual fa una crítica de les formes de vida de la societat actual

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria