Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
nyam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les dioscoreàcies, pròpia de les regions càlides.
Les arrels, tuberoses, són comestibles i riques en fècula Els nyams constitueixen l’aliment bàsic de milions de persones a l’Amèrica del Sud, a les Antilles i a l’Àsia tropical
zande
Etnologia
Individu d’un poble sudanès, de llengua ubanguiana, que habita a la república del Sudan, entre els rius Bomu i Uele.
Els zandes estan organitzats en clans exogàmics, patrilineals i totèmics, mentre que l’aristocràcia bandja , vungura és estrictament endogàmica L’economia es basa en l’agricultura tenen tècniques força perfeccionades d’entallar la fusta i de metallúrgia Hom ha volgut fer derivar el nom de nyam-nyam de llur antropofàgia tradicional
ubanguià
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües adamana-ubanguianes que comprèn unes vint-i-cinc llengües parlades pels ubanguians.
Les més importants de les llengües ubanguianes són el banda , parlat per unes 250000 persones, el sango , llengua nacional de la República Centreafricana i difós, com a llengua comercial, a ambdues ribes de l’Ubangui, el gbandi o mongbandi , parlat al NW del Zaire i al S del territori dels banda per unes 150000 persones, i el zande o nyam-nyam , llengua literària parlada per unes 750000 persones entre el Bomu i l’Uele
Offa
Ciutat
Ciutat de l’estat de Kwara, Nigèria, situada a l’encreuament de les carreteres d’Ilorin, Lafiagi i Ikirun.
Hàbitat tradicional dels iorubes en una regió de sabana boscosa, constitueix actualment un centre recollector de moresc, nyam, mandioca i altres productes de la zona El tissatge i el tint del cotó amb indi produït localment són activitats locals importants
Owo
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Ondo, Nigèria.
Situada a l’extrem meridional de les muntanyes de Kukuruku, és un centre comercial del cacau i també del nyam, mandioca, moresc, arròs, oli de palma i copra La regió, anteriorment coberta per dens bosc tropical, practica actualment el conreu del cotó i l’explotació forestal
dioscoreàcies
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 600 espècies de plantes herbàcies enfiladisses, d’arrels i rizomes tuberosos, pròpies sobretot dels tròpics.
Presenten fulles peciolades, eixamplades i de nervadura reticulada, flors actinomorfes, generalment unisexuals i poc visibles, i fruits capsulars o bacciformes Algunes espècies de diosoreàcies són conreades en agricultura i com a menjar per al bestiar Dioscoreàcies més destacades Dioscorea batatas, D bulbifera , D alata nyam Tamus communis gatmaimó , maimó
Lombok
Illa
Illa d’Indonèsia, a l’arxipèlag de la Sonda.
L’estret de Lombok, punt de diversificació de la vegetació i de la fauna australiana i asiàtica, la separa de l’illa de Bali a l’W, i el d’Alas, de la de Sumbawa a l’E Al N sobresurt el massís volcànic de Rinjani, de 3 726 m d’altura Situada al S de l’equador, hom hi conrea tabac, cacauets, mandioca, nyam i productes de secà La capital és Mataram, situada a la costa occidental
Carles Batlle i Jordà
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres Sara i Eleonora…
,
papú
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement…
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’estén la…