Resultats de la cerca

El més conegut és el de la família de la flauta travessera, anomenat també flautí Entre els cordòfons de teclat s’anomena així l’espineta petita dotada d’un únic registre de 4', la qual només pot sonar a l’octava alta de la tessitura habitual Aquests tipus d’espinetes solien ser instruments de petites dimensions i en alguns casos s’acoblaven al teclat d’un orguenet per a obtenir l’instrument mixt anomenat claviorgue

Fou introduït a l’orquestra cap a la fi del s XVIII És anomenat també piccolo o octaví Vivaldi escriví concerts per a flautí i orquestra

Fill de Hans Neusidler La seva principal activitat musical fou la d’instrumentista Treballà al servei d’Octavi II Fugger, a Augsburg, i de l’arxiduc Ferran II, a Innsbruck Publicà tres llibres de música per a llaüt en tabulatura, dos a Venècia l’any 1566 i un tercer a Estrasburg l’any 1574, els quals inclouen arranjaments de composicions vocals sacres i profanes madrigals, motets i cançons, danses italianes i alemanyes i alguns ricercari

Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…

Vida Fou un dels músics flamencs actius a Itàlia més notables de la generació de Josquin Des Prés Cap al 1471 era al servei de la cort milanesa dels Sforza Durant els dos anys següents estigué a Flandes per tal de reclutar cantors per a la capella de Galeazzo Maria Sforza Novament a Milà, s’ocupà dels cantori de camera , una part de la capella musical dels Sforza Arran de la mort del duc 1578, Weerbeke marxà a Roma, on serví a la capella papal entre el 1481 i 1489, any en què retornà a Milà, cridat pel duc Lluís I Des del 1495 estigué al servei de la capella musical de Felip el Bell, duc de…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…

Jocs de tubs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura L’accés de l’aire als tubs d’un determinat joc es regula per una plaqueta o tirador -anomenat també registre- situat en la consola de l’orgue, on consta el nom del joc, l’alçària del tub més greu i, generalment, el nombre de fileres que conté, si és que en té més d’una Un cop accionat el tirador corresponent a un joc concret, l’aire -degudament comandat pel teclat- pot accedir als tubs d’aquest joc Cada joc aporta a l’orgue el color sonor que li és propi, i la valoració que es fa de l’instrument depèn essencialment del nombre, de la…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…