Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Antoni Maria Fàbregas i Rosal
Literatura catalana
Novel·lista.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria
Antoni Moles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra L’any 1768 esdevingué rector de Palaldà, al Vallespir, i amb la revolució francesa s’exilià al Principat des d’on s’oposà a les reformes que derivaren de la revolució Estigué vinculat a l’anomenat grup de Tuïr Tenia una important biblioteca Recreà el penediment de sant Pere en un soliloqui intitulat Sant Pere deplora son pecat , un monòleg solemne en dotze cants, inèdit També és autor d’una nadala titulada Nadal per lo dia dels Reis Bibliografia Vila, P 1997 3 Vegeu bibliografia
Joan Baptista Ballester
Literatura catalana
Predicador.
Ardiaca de Morvedre, jutge del Sant Ofici i predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667 Ramellet del bateig del Fill i Fillol de València 1667 El pròleg d’aquest text és bàsicament una apologia de la llengua, en la qual Ballester explica que antigament era parlada fins a la Provença i la Guiena, i oposa la dolça fonètica dels valencians al margall dels catalans del Principat, afirmació que esdevingué tòpica durant segles L’autor incorporà a aquest text unes curioses reflexions sobre prosòdia valenciana i ortografia
Lleó d’Arroyal
Literatura catalana
Prosista i poeta.
Seguí una carrera administrativa discreta vinculat als cercles illustrats És autor d’ Odas i Epigramas 1784, obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa També escriví les Sátiras que la censura impedí de publicar, on oposa críticament el concepte optimista de «segle de les llums» al de «segle d’aparences» Entre el 1786 i el 1790 redactà les Cartas políticoeconómicas al Conde de Lerena , una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular Aquesta obra no s’edità fins el 1841 i fou atribuïda erròniament a Cabarrús i a…
Josep Saderra i Mata
Literatura catalana
Poeta, narrador i historiador.
Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura , 1905 El Prat de les Indianes ,1910 El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot , 1912, el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista “El Deber”, d’Olot, i a “La Costa de…
Antoni Bulbena i Tusell
Literatura catalana
Traductor, gramàtic, folklorista i editor.
Signà en algunes ocasions amb el pseudònim Antoni Tallander Publicà Sapienciari 1900, edició de proverbis i frases populars recollides de les obres de Francesc Eiximenis i altres autors, i Crestomatia de la llengua catalana 1907, de textos en prosa i vers, en dos volums Entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, publicà Aforística universal 1905, Assaig de bibliografia paremiològica catalana 1915 i Diccionari de les llengües francesa e catalana 1921, i feu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola, passant per l’Evangeli de sant Joan, Dante, La Celestina ,…
Josep Leopold Feu i Palau
Literatura catalana
Crític literari i assagista.
Es llicencià 1857 i doctorà 1869 en dret a la Universitat de Barcelona Fou redactor del Diario de Barcelona , en què publicà una sèrie d’articles sobre escriptors catalans contemporanis, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la “Revista de Cataluña” des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, “La Defensa de la Sociedad” i la “Revista de España” Fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i membre de la de Bones Lletres Hi publicà Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana 1865 i La tradición de los pueblos, literaria,…
Josep de Letamendi i de Manjarrés
Literatura catalana
Assagista, poeta i narrador.
Vida i obra Doctorat en medicina 1857, fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Barcelona i de patologia general a la de Madrid, on obstaculitzà la introducció de la medicina organicista i s’oposà al positivisme filosòfic i a l’evolucionisme biològic S’ocupà de múltiples qüestions d’actualitat política, econòmica i cultural Interessat en la pintura, fou deixeble de Martí i Alsina i foren cèlebres els seus dibuixos i pinturesde tema mèdic Exercí, altrament, de compositor i de musicòleg i contribuí a la introducció del wagnerisme prologà Ricardo Wagner del seu deixeble Joaquim…
Història de Paris e Viana
Literatura catalana
Novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l’inventari de la biblioteca del Magnànim, hi figura un manuscrit del 1417.
Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les diferències socials…
Josep Llunas i Pujals
Literatura catalana
Periodista, prosista i poeta.
Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf i s’integrà en associacions gremials, i el 1870 s’adscriví a la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors Lliurepensador, maçó i anarcocollectivista provinent del federalisme, s’oposà a l’insurreccionalisme i donà suport a la República Fou secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera 1872-73, defensà l’anarquisme a l’Ateneu Barcelonès 1887 i promogué el moviment escolar laic Fou premiat en els certàmens socialistes de Reus 1885 i de Barcelona 1889 i, usant sovint diversos…