Resultats de la cerca

Els hirundínids o orenetes constitueixen una de les famílies de moixons insectívors més conegudes i ben definides, que sobresurten pel seu domini de l’aire —a les nostres latituds només superades pels falciots— i la cua forcada Es coneixen unes 80 espècies d’orenetes, repartides entre uns 19 gèneres, que es troben pràcticament a tot el món

Es fa en llocs humits Gaudeix de molta predilecció en medicina popular, i el seu làtex es emprat contra les berrugues

La cua és notablement forcada Habita a tot Europa, al S dels 71°, al NE d’Àfrica i d’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional

Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a Sigronet i a El Noi Català , i escriví especialment contes a Cavall Fort Dedicada a l’ensenyament i la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975

Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a “Sigronet”, “El Noi Català”, “ La dona catalana” i “Art i Lletra”, i escriví especialment contes i peces teatrals a “Cavall Fort”, on collaborà a partir del 1964 Dedicada a l’ensenyament i a la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, premi Folch i Torres, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975

Comprèn les formes conegudes amb els noms d' orenetes i roquerols Al plomatge, que és poc vistós, presenten nou rèmiges primàries i dotze rectrius Són gregaris, insectívors i només es paren a terra per arreplegar els materials amb els quals construir el niu Hom els distribueix en 72 espècies, compreses en 20 gèneres, dels quals cal destacar Hirundo, Delichon, Riparia, Petrochelidon i Progne Habiten arreu del món, a excepció dels pols, Nova Zelanda i les zones desèrtiques

Consta d’unes 200 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades boreals Papaveràcies més destacades Nom científic Nom comú Argemone sp argemone Chelidonium majus herba d'orenetes , celidònia Corydalis solida tisoretes Dicentra spectabilis cor de Maria Fumaria sp fumària , fumdeterra, gallaret Glaucium sp glauci , paramà Glaucium corniculatum cascall banyut Iaucium flavum cascall marí , rosella marina Hypecoum grandiflorum ballarida , cubills Papaver rhoeas rosella , abadol, badol, badabadoc, caputxí, cacarequec, gall, gallaret, ganfanó, monja, paparota, paramà, peperepep,…

Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934 Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca 1977-81 en quatre volums Traductor de Verdaguer al castellà i poeta, publicà  Vols d’orenetes 1982, i com recopilador de cultura popular mallorquina redactà el Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia 1989 Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma de les ciències i l’…

Fou presentat l’abril del 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què Sunyer es consagrà com el gran pintor del Noucentisme És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment placidesa, bucolisme i ingenuisme Joan Maragall a Museum hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista” Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge” Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus…

Treballà a Solsona i a altres llocs abans de tornar a Cervera Treballà en l’altar de Sant Isidre de l’església major de Cervera 1639 Planejà i construí la Paeria o Casa de la Ciutat 1680-83, d’un barroc sobri i massís, en què sobresurten les figures de mig cos que a manera de mènsules sostenen les balconades de la façana i que són mostres d’un curiós expressionisme popular el cos esquerre de l’edifici, idèntic als altres dos, és obra setcentista de Jaume Padró Féu altres obres a Cervera, com la creu de terme de les Orenetes El seu fill Francesc Puig i Miró collaborà sovint amb…