Resultats de la cerca

Prevere, estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Des del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la Universitat Catòlica de Tolosa Dedicat a l’estudi dels manuscrits de la mar Morta, publicà Le livre de Daniel que ha traduït al català, Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en collaboració amb A Peissler Participà en el moviment Nostra Terra i és autor dels assaigs sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art 1970 i Estudis històrics…

Professor a la Universitat de Roma 1914 i fundador de la revista Oriente Moderno 1921, és autor de nombrosos tractats sobre filosofia i ciència islàmiques

Director de l’Institut d’Études Islamiques, collaborador de l' Encyclopédie de l’Islam i director de la revista Arabica , és autor d’una Histoire de la littérature arabe des origines à la fin du XV e siècle 1952, d’una traducció francesa de l' Alcorà i d’un Dictionnaire arabe-français-anglais

Bé que llicenciat en matemàtiques, dedicà la seva vida als estudis orientals, en els quals havia adquirit una sòlida formació a l’École des Hautes Études de París Escriví els assaigs La Mésopotamie, les civilisations babylonienne et assyrienne 1923 i Manuel de Langue Hittite 1929-33

Professor, a París, de filologia hebraica i d’història de l’antic Orient, fou un dels primers del món a transcriure i comentar els manuscrits de la mar Morta Entre les seves obres destaquen Aperçus préliminaires sur les manuscrits de la mer Morte 1953, Livre des hymnes découverts près de la mer Morte 1957, Écrits esséniens découverts près de la mer Morte 1959

En el camp de les llengües orientals, publicà Die chrisliche Literatur des Orients 1911 i Geschichte der syrischen Literatur 1922 Creador de la litúrgia comparada Liturgie comparée , 1940, publicà també Die Messe im Morgenland 1906, Festbrevier und Kichenjahr der syrischen Jakobiten 1910, Vom geschichtlichen Werden der Literatur 1923, Nocturna Laus obra pòstuma, 1957 Dirigí durant molts anys la revista ‘Oriens Christianus’

Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902 Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat 1902-06 i 1910-13, sojornà a Jerusalem 1906-10, on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la Revista Montserratina i la narració del seu viatge El Sinaí 1913, reeditat el 1951 Els anys 1913-22 ensenyà hebreu i siríac a Roma, al Pontificio Istituto Anselmiano Intervingué 1917 en els…

En 1842-47 residí a l’Índia El 1853 féu un pelegrinatge a la Meca, disfressat de pathan , que li donà fama i sobre el qual escriví Pilgrimage to Al-Medina and Meccah , un dels més notables entre els seus nombrosos llibres de viatges El 1854 fou el primer europeu a visitar Harar Etiòpia amb John H Speke descobrí el llac de Tanganyika 1858 el 1860 explorà Costa d’Or, Dahomey i Benín Fou cònsol a Santos, al Brasil 1865, a Damasc 1869, llocs des d’on continuà explorant, i a Trieste 1871 Tingué una gran difusió la seva notable traducció de Les mil i una nits The Thousand Nights and a Night , 1885…

Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte que, no mancat de fortes…

Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques