Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
oreneta de ribera
Oreneta de ribera
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 12 cm, que és de color brunenc i té el pit ocraci.
Habita a roquissars i penya-segats de tot Europa, Àfrica nord-occidental, Àfrica septentrional i occidental i Amèrica del Nord, i hiverna a l’Àfrica oriental
roquerol
Roquerol
© gaojianjun
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 15 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc, les inferiors més clares i una franja de taques blanquinoses a la cua.
És migrador parcial i habita únicament en cingleres i penya-segats del nord-oest d’Àfrica, el sud d’Europa fins als Alps, i una part d’Àsia És comú als Països Catalans
colúmbids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.
Tenen el cos arrodonit, amb el cap petit i el bec curt El plomatge és variable, de colors vius o apagats Són de vol ràpid i viuen a les roques i als penya-segats
corb marí gros
Corb de mar
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids, d’uns 90 cm, de plomatge negre i de galtes blanques que hi contrasten.
És marí i cabussador Nia als penya-segats costaners de quasi totes les costes atlàntiques d’Europa i al litoral meridional d’Itàlia, Sicília i Sardenya A Catalunya hiverna, i hom el troba correntment a l’illa de Buda
somorgollaire
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 42 cm, que té les parts superiors i el coll bruns negrencs, les inferiors blanques, el coll prim i el bec prim i punxegut.
A l’hivern el coll, la gola i les galtes són blancs, amb una ratlla negra darrere l’ull Habita en colònies als penya-segats de la costa atlàntica europea, i a l’hivern alguns exemplars arriben a la Mediterrània occidental
pela-roques
Pela-roques
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ticodròmids, de 16 cm, que té el cos grisenc, les ales arrodonides, vermelles per sobre i negrenques per sota i les vores, amb 8 taques blanques cadascuna.
El bec és llarg, prim i amb l’extrem corbat cap avall S'alimenta d’insectes, que captura tot enfilant-se per les parets dels penya-segats Habita a les grans serralades des del sud d’Europa fins a l’Himàlaia És present, però molt escàs, als Països Catalans
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
àguila
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels falcònids que pertanyen principalment als gèneres Hieraaetus (que engloba l’antigament anomenat Aquila), Haliaeetus, Pithecophaga, Circaetus i Pandion.
Són ocells de rapinya, de grans dimensions, amb un bec fort i corbat, el cap prominent i cobert de plomes, les potes curtes amb les plomes fins al començament dels dits, i les urpes molt fortes Tenen les ales llargues i volen a gran altura Nien en arbres o en roques dels penya-segats Estan distribuïdes per tot el món
ballester
Ballester
Ornitologia
Ocell apodiforme, de la família dels apòdids, semblant al falcillot, però de mides més grans (ateny uns 21 cm de llargària) i de colors bruns, amb la part de sota blanca i el pit barrat de color bru.
És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia
cornella
Cornella negra
© Ivo Carvan
Ornitologia
Ocell de la família dels còrvids, d’uns 45 cm de llargada, de color totalment negre i llustrós, el bec negre i poderós i la cua quadrada.
El seu vol és lent, directe i regular Viu en els erms amb pocs arbres, en els parcs i les platges, i nia en els arbres o en els penya-segats De règim insectívor, és beneficiós per a l’agricultura L’espècie típica C corone corone rep el nom de cornella negra per diferenciar-la de la subespècie C corone cornix o cornella emmantellada , que té les parts inferiors de color gris