Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
penó
penó romànic de sant Ot
© Fototeca.cat
Història
Bandera o estendard petit que era usat com a insígnia d’un cavaller, d’una mainada, d’un regiment, etc.
penó
Història
Guió de cua llarga usat per la cavalleria francesa i italiana fins a mitjan segle XIX.
A l’edat mitjana era propi dels bacallars, els quals, en esdevenir banderers, tallaven la cua del penó per convertir-lo en bandera La seva forma és semblant a la bandera, però un terç més llarga i generalment rodona per la part que penja
Penó de la Conquesta
Història
Mena d’estendard format per tres teles cosides que portaven pintades les armes catalanes i la data de la conquesta de València per Jaume I (1238) en caràcters aràbics en negre.
Havia onejat dalt la torre d’Ali Bufat després del Temple el dia de la conquesta i fou portat després per Jaume I a Sant Vicent de la Roqueta
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
Hom anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n'és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa Hom anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
Les despulles dels reis de la casa de Barcelona es traslladen a Poblet en una gran cerimònia
Gran cerimònia de trasllat de Tarragona a Poblet de les despulles dels reis de la casa de Barcelona, presidida pel penó de la Conquesta i l’espasa de Jaume I i l’assistència d’autoritats oficials de tot l’Estat
ric home
Història
Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d’il·lustre i antic llinatge que gaudien d’ampli ascendent sobre el rei.
Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran
ric home
Història
Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa per ésser d’il·lustre llinatge; corresponien als magnats catalans
.
Successors dels conqueridors, eren els anomenats dotze llinatges de rics homes de natura Cornell, Luna, Azagra, Urrea, Alagó, Romeu, Foces, Lizana, Entença, etc Res no podia fer el rei sense llur consell Capitans dels cavallers i de més gent que els seguien —portaven, per això, penó i caldera—, es repartien les noves terres conquerides i les donaven als vassalls seguidors, que les rebien en vassallatge Amb el temps tendiren, però, a deixar estats i heretats als fills com a patrimoni i es quedaren només les rendes feudals i d’honor, però perderen les prerrogatives de poder i…