Resultats de la cerca

Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona  1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals,…

Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició…

Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació “El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d, etc En aquest període collaborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio Nacional de…

En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l…

Segons Luhmann, la complexitat social es produeix pel constant procés de diversificació funcional i per l’increment de subsistemes particulars progressivament més especialitzats en funcions concretes Els mitjans de comunicació, per exemple, constitueixen un subsistema que té un paper clau en el sistema social La totalitat dels mitjans premsa, ràdio, televisió i internet actuen de manera integrada en el marc d’un sistema comunicatiu divers i complex En actuar com un sistema integrat, creix el seu poder d’influència al llarg del temps El paper del periodista professional és…

Nascut Daniel Bolotsky, la seva família canvià el cognom l’any 1932 Actiu seguidor del marxisme durant els anys d’estudiant, evolucionà en un sentit més liberal i fou un decidit antiestalinista L’any 1939 es graduà en ciències socials al City College de Nova York, i inicià la seva trajectòria professional en el camp del periodisme, com a director de diverses revistes de pensament polític i econòmic, entre les quals cal citar Fortune 1948-58 i The Public Interest 1965-73, on coincidí amb Irving Kristol, el principal ideòleg del neoconservadorisme , del qual se separà per discrepàncies…

Igualment, utilitza tot allò que pugui repercutir positivament en la projecció d’una determinada imatge El concepte fou utilitzat per primera vegada pel periodista britànic Mark Simpson en un article al diari The Independent el 1994 El prefix “metro” vol indicar que es tracta d’un home eminentment urbà, ja que és en aquest àmbit on disposa més fàcilment de les millors botigues de moda, centres d’estètica i perruqueria o gimnasos Tot i que sovint se l’associa amb la cultura gai, l’home metrosexual pot ésser oficialment homosexual, heterosexual o bisexual i se'l relaciona amb una…

Els estereotips simplifiquen la realitat i la fan més comprensible Es vehiculen mitjançant construccions lingüístiques relativament simples, necessàries en el procés de socialització El concepte d’estereotip s’empra preferentment en el camp de la psicologia social, però s’ha estès a altres disciplines de coneixement En el seu llibre Public Opinion 1922, el periodista i sociòleg nord-americà Walter Lippman identificà els mitjans de comunicació com els principals creadors i vehicles d’estereotips en les societats democràtiques modernes, en les quals els ciutadans han de prendre…

Estudià a l’École Normale Supérieure N'amplià estudis com a lector 1930-33 a les universitats alemanyes de Colònia i de Berlín Inicià la seva producció escrita amb Sociologie allemande contemporaine 1935, a la qual seguí la seva tesi doctoral Introduction à la philosophie de l’histoire 1938 Durant la Segona Guerra Mundial edità a Londres la revista “La France Libre” 1940-44 De retorn a França reprengué l’ensenyament Universitat de la Sorbona, 1955-68 Collège de France, 1970-83, i treballà de periodista “Combat” 1946, “Le Figaro” 1947-77 i “L’Express” 1977-83 Entre els seus…

El periodista Joan de Sagarra ideà, en clau irònica, la denominació que emprà en un article i que posteriorment perdurà Fou el fundador i animador del local Oriol Regàs , que l’obrí l’any 1967 Els seus assidus formaven un conglomerat heterogeni que tenia, però, en comú, l’extracció social benestant, un posicionament genèricament d’esquerres, l’esperit hedonista i lúdic que es corresponia a un cert aire de provocació contra el franquisme imperant, la vocació cosmopolita i l’exaltació de la desinhibició i la creativitat Tot i que no constituí un moviment en sentit estricte, en…