Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Es crea l’Associació Esportiva Perpinyanesa
Es crea l’Associació Esportiva Perpinyanesa
Repressió de temptativa de creació d'una Comuna perpinyanesa
Temptativa de crear una Comuna perpinyanesa a imatge de la de París, que s’acaba amb la repressió per part de l’exèrcit francès
perpinyanès | perpinyanesa
Andreu Desperamons
Història del dret
Advocat a Perpinyà, cap de la fracció reialista de l’Action Française al departament dels Pirineus Orientals.
Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa
Raül Got
Rugbi
Esportista.
Fou campió de França de rugbi de quinze 1921 amb la Unió Esportiva Perpinyanesa Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugbi francès
Gilbert Brutus
Rugbi
Esportista.
Introduí el rugbi de tretze al Rosselló i a França 1934 Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, fou campió de França la temporada 1910-11
Aimé Giral
Rugbi
Esportista.
Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914 Un estadi de Perpinyà duu el seu nom
Llorenç Calmell
Història
Jove bruixot, que pretenia de tenir el do de reconèixer les bruixes.
Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d’arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d’ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats
els Córrecs
© Fototeca.cat
Capella
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs
annexa a la catedral de Perpinyà Sant Joan el Vell
).
Corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar al s XII, hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat
Bernat Castelló
Història
Burgès.
Diputat de la generalitat 1461-63 per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472 El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials Fou cònsol d’aquesta última ciutat 1473-74 i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses 1474-75 Lluí s XI li confiscà els béns