Resultats de la cerca

Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta advocació data de l’any 973 en què Sant Aventí apareix com a afrontació del poble de Sossís En la resposta del 1790 al qüestionari tramès per Francisco de Zamora a Montsor, els veïns respongueren que hi havia una “capilla derruida de Sant Aventin, puesta en el término de Peracalç”, que bé podria correspondre a l’advocació del 973

Aquesta església, parròquia de la Pobla de Cérvoles, podria tenir uns orígens anteriors al segle XIV El nucli de la Pobla de Cérvoles, dins l’antic terme de Cérvoles, es creà al segle XIII a partir de distintes cartes de poblament 1236, 1271 atorgades pel monestir de Poblet, senyor del lloc Al final del segle XV consta que l’església de la Pobla de Cérvoles era de collació de l’abat de Poblet L’any 1772, d’acord amb el Pla de Vicaries, fou erigida en vicaria perpètua L’edifici actual és un temple del segle XVIII

El poble abandonat de Montsor s’aixeca a 1 218 m d’altitud, dalt de la serra de Peracalç, darrere de la Pobla, de la qual dista uns 9 km L’única notícia del seu castell és del principi del segle XIV Fou donat l’any 1309 per Ramon de Montferrer al seu germà Guillem juntament amb el feu de la Pobla de Segur i altres castells del Pallars Jussà

Aquesta església, parròquia del poble de la Pobla de Roda, fou en un principi una possessió del monestir de Santa Maria d’Ovarra Sembla que el seu primer esment es troba en la segona acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, que recull a les afrontacions terres de Santa Maria d’Ovarra i de Sant Jaume L’anomenat fals V d’Ovarra consigna la donació que els comtes Bernat i Toda van fer a l’abat Ègica de diversos vilars i de l’església de Sant Jaume l’any 912 Aquest privilegi, fals, va ésser confirmat el 1076 pel rei Sanç Ramírez i també pel seu fill Pere I Altres notícies puntuals…

Aquesta capella era emplaçada al nord de la Pobla de Roda, vora l’antic camí de l’Isàvena Avui els seus pocs vestigis permeten de reconstruir-ne l’antiga planta Es tractava d’una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un aparell rústec de carreuons només desbastats, d’aspecte alt-medieval, sense que en el seu estat actual se’n puguin fer més precisions

Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de formar esquiadors a la comarca L’any 1990 fou refundat després d’un llarg període d’inactivitat Practica l’esquí alpí i l’esquí de muntanya Organitza la cursa Open Vall Fosca, la Cronoespot, una cronoescalada a Espot i la Vertical Cabanera També organitza cursos d’iniciació i de tecnificació Practica l’esquí habitualment a l’estació de Gran Pallars El 2011 tenia 1300 socis

Situació Escasses són les restes que ens han pervingut de l’antic castell de Lillet, que dominava, juntament amb el de la Pobla, la vall del mateix nom Estan situades sobre un gran penyal, prop del torrent del Junyent, a l’esquerra de l’Arija En el lloc més elevat del penyal hi ha una gran creu de ferro que va ser installada en el segle XIX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 16,7 —y 76,9 31 TDG 167769 Per arribar-hi, cal situar-se a la Pobla de Lillet i d’aquí prendre la carretera que porta a…

Situació Bestorre de planta quadrangular situada a l’angle sud-est del recinte ECSA - J Bolòs El castell de Castre, o Castro, es troba a sol ixent de la vila de la Pobla de Castre, encimbellat a 744 m d’altitud, damunt un penya-segat excavat verticalment per l’Éssera La particular disposició d’aquest relleu, tan trencat i abrupte, explica la notable importància de Castre, veritable porta d’accés a la Ribagorça Occidental Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 De la carretera que va de Graus a Barbastre surt, a mà dreta, la carretera que porta a la Pobla de Castre Des de la carretera, sense que…