Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
fecunditat
Biologia
Capacitat de fecundació, que depèn de les característiques genètiques i del medi intern i extern.
Els estímuls sensorials, la llum, la temperatura, la humitat i l’efecte de grup són els factors externs que influeixen més sobre la fecunditat La fecunditat en un animal es caracteritza pel seu potencial reproductor, que en els animals vivípars correspon al nombre de fills per ventrada i en els ovípars al nombre d’ous per posta, com també al nombre de postes o de ventrades l’any La necessitat de mantenir l’equilibri ecològic condiciona la fecunditat de les espècies, per la qual cosa és important la relació que hi ha entre el nombre d’ous per posta i el nombre d’ous que sobreviuen…
zigòpters
Entomologia
Subordre d’insectes odonats integrat per individus que tenen el cos delicat (abdomen prim i llarg), els ulls que sobresurten lateralment i les ales amples i membranoses (les anteriors i les posteriors són semblants).
Ponen els ous en plantes, i en els estadis larvaris posseeixen brànquies traqueals caudals o laterals Pertanyen a aquest grup les damiselles, amb mascles de cos blavós i femelles verdoses
hipoderma
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels cal·lifòrids, molt semblants a la mosca domèstica i d’uns 11-13 mm de longitud, de color negre, potes grogues i boca sense trompa.
Les femelles ponen els ous sobre la pell dels bous i les vaques, i les larves, en néixer, hi provoquen tumors purulents Són comunes als Països Catalans i arreu d’Europa
metacercària
Helmintologia
Fase larval del cicle biològic dels digenètics que s’origina a partir de les cercàries quan aquestes penetren en l’hoste intermediari (mol·lusc, peix o amfibi) i s’hi enquisten.
Les metacercàries passen a l’hoste definitiu normalment un vertebrat en ésser ingerit per aquest l’hoste intermediari, s’adhereixen al seu tub digestiu i s’hi transformen en adults que ponen ous
escarabat rinoceront
Escarabat rinoceront
© Sinisa Botas / Fotolia.com
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària i amb el cos de forma oval i fortament convexa, recobert d’una cuirassa molt brillant de color castany rogenc a la part superior i bru clar a la inferior, que és proveïda d’una pubescència groga.
Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans
mosca daurada
Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans
mosquit verd
Mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
nyandú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids, de 130 cm d’alçària, que té les parts superiors d’un color gris terrós i les inferiors blanquinoses i taques grosses negrenques al cap, al coll i al pit.
Són gregaris i promiscus El mascle fa el niu, que consisteix en un sot a terra recobert d’herba, i les diverses femelles hi ponen de 10 a 30 ous en total, que ell cova Els polls són nidífugs Habiten a les pampes de l’Argentina, de l’Uruguai, del Paraguai, del Perú i del sud del Brasil
vèlids
Entomologia
Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters caracteritzats pel fet de presentar dimorfisme alar, tenir el tòrax ampli i generalment ésser desposseïts d’ocels.
Depredadors i gregaris, habiten en les aigües tranquilles o a les vores dels corrents Ponen els ous sobre vegetals que emergeixen de l’aigua Si hom els molesta i els separa, es reagrupen ràpidament, per mútua atracció La família és composta d’unes 200 espècies, de les quals el gènere Velia és comú als Països Catalans
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta