Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
comunitat de pràctica
Lingüística i sociolingüística
Grup social amb un objectiu conjunt i un compromís mutu, que amb interaccions regulars desenvolupa un repertori compartit d’activitats, comportaments lingüístics, etc.
lingüística aplicada
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística orientada cap a la recerca i la pràctica interdisciplinària que s’encarrega dels aspectes pràctics del llenguatge i la comunicació.
Aquests aspectes es poden identificar, analitzar i solucionar aplicant teories, mètodes i resultats de la lingüística o desenvolupant nous marcs teòrics i metodològics La lingüística aplicada se centra sobretot en l’orientació explícita cap a la pràctica Algunes de les aplicacions concretes d’aquesta disciplina són l’adquisició de segones llengües, la variació lingüística, el multilingüisme, la planificació lingüística, la terminologia, la lexicografia i l’enginyeria lingüística, entre d’altres
pragmàtica
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Part de la semiòtica, segons la terminologia de Ch.Morris, que estudia la parla, el llenguatge usat en concret per l’individu.
Pren el nom del fet que estudia l’actuació lingüística de l’home, la pràctica concreta del llenguatge
formalisme
Lingüística i sociolingüística
Doctrina lingüística representada especialment per l’escola de Copenhaguen (Hjelmslev) i pels distribucionalistes nord-americans (Bloomfield, Harris) i aplicada a l’estudi exclusiu de la forma, entesa com a expressió, i de la qual és rebutjat el contingut, és a dir, el significat.
Tanmateix, la segmentació que practica suposa sempre un coneixement intuïtiu d’aquest darrer L’aparició del transformacionalisme ha ofegat els intents de renovació de les escoles formalistes
llengua artificial
Lingüística i sociolingüística
Tot sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada (tret de les meres transcripcions, directes o indirectes, de la parla, com són els sistemes d’escriptura); per exemple, certs codis secrets, les notacions científiques, etc.
Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats
corrupció lingüística
Lingüística i sociolingüística
Deterioració que una llengua pot sofrir, quan no és usada per a totes les necessitats comunicatives dels individus que la parlen i, doncs, és incapaç de satisfer algunes d’aquestes necessitats.
El fet només es pot produir quan dues o més llengües han entrat en contacte dins una mateixa societat, i els individus plurilinguals fan un ús limitat d’un o de totes les llengües que parlen, compartimentant-ne la capacitat El cas extrem és el de les llengües nascudes volgudament com una barreja destinada a una comunicació merament pràctica entre individus de diverses llengües així, la lingua franca , el sabir , el pidgin english , etc
Virgilio Moya Jiménez
Lingüística i sociolingüística
Traductor espanyol.
Doctor per la Universitat de Las Palmas, llicenciat en filosofia pura Universitat Complutense de Madrid i en filologia hispànica Universitat de La Laguna, i diplomat superior en traducció Universitat Complutense de Madrid Actualment, és professor titular de la facultat de traducció i interpretació de la ULPGC Destaca, en la seva carrera com a traductor, la versió espanyola del Manual de traducción Peter Newmark, 1992 Ha traduït contes de Bashevis Singer, Ray Bradbury, Ernest Hemingway, William Boyd i l’obra de Dylan Thomas El doctor y los demonios A més, és autor de La traducción de los…
neogramàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística alemanya els representants de la qual foren anomenats Junggrammatiker
.
El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen ‘Investigacions morfològiques’, 1878-90, on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola neolingüística Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita Obriren, així, el…
Jossette Rey-Debove
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i lexicògrafa francesa.
Fundadora, juntament amb el seu marit, Alain Rey, dels Dictionnaires Le Robert En el si d’aquesta editorial s’erigí com un símbol de rigor científic i originalitat editorial Collaborà al Grand Robert de la langue française , Le Petit Robert , Le Robert des Enfants , Le dictionnaire du français langue étrangère i el Robert Méthodique-Brio A més, fou una pedagoga incansable i treballà a La Sorbonne, a la Université Paris VII-Denis Diderot i a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, on formà nombrosos especialistes en la pràctica lexicogràfica També fou una teòrica reconeguda…
anàlisi
Lingüística i sociolingüística
Descomposició d’un element lingüístic, com ara una oració en frases i en mots.
En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la lingüística…