Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
prismàtic | prismàtica
prismàtic | prismàtica
Física
Dit dels colors que resulten de la descomposició de la llum blanca amb un prisma òptic.
prismàtic | prismàtica
Matemàtiques
Dit de la superfície generada pel moviment d’una línia recta que es mou, paral·lelament a ella mateixa, intersecant-se sempre amb els costats d’un polígon pla.
prismàtic | prismàtica
estructura
Geologia
Manera d’ésser disposats els elements components del sòl.
Així, hom parla d’estructura columnar, laminar, polièdrica, prismàtica, etc
esmalt
Anatomia animal
Substància blanca i dura que cobreix la corona de les dents.
El seu color depèn molt del de la dentina És d’estructura prismàtica, formada per substàncies inorgàniques en el 96%, fonamentalment cristalls d’hidroxiapatita Embriològicament és d’origen ectodèrmic
joc de la barra
Esport
Esport especialment popular a Aragó i Euskadi; antigament el practicaven els soldats grecs i els romans.
Consisteix en el llançament d’una peça cilíndrica o prismàtica de ferro de 3,5 kg de pes, de 1,50 m de llarg i de 2,5 a 4 cm de diàmetre, que cal clavar a terra
pa d’herba
Pa d’herba en ple procés d’instal·lació
Botànica
Jardineria
Tros de terra cobert de gespa o d’herbes en tapís molt denses, amb les arrels molt travades, que hom usa per a la implantació ràpida de gespes.
Sol subministrar-se en catifes enrotllades o en porcions de forma prismàtica que s’estenen una al costat de l’altra per cobrir una superfície amb gespa a l’instant El seu ús és aconsellable per a aconseguir un efecte visual immediat i una superfície de gespa que es pugui utilitzar immediatament
càpsula
Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela