Resultats de la cerca
Es mostren 496 resultats
Enfesta
Poble d’Enfesta, en un enclavat de la Molsosa (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i enclavament (3,61 km 2
) del municipi de la Molsosa (Solsonès), situat entre les terres anoienques dels municipis de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l’esquerra del Llobregós.
Hi ha el castell d’Enfesta en procés de rehabilitació
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
el Camp de la Creu
Un dels quatre districtes en què fou dividit l’antic terme municipal de les Corts de Sarrià (Barcelona) el 1858.
Al final del s XIX s’inicià el procés d’expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà
les Garrotxes de Conflent
Sector NW del Conflent que comprèn les valls de Cabrils
i d’ Évol
(municipis de Cauders, Censà, Ralleu, Aiguatèbia i Talau, Orellà i part del d’Oleta), que davallen del massís de Madres i aflueixen conjuntament a la Tet a Oleta.
Aquestes valls, àrides i pobres de conreus, es dediquen, bàsicament, a la cria de bestiar Experimenten un procés rapidíssim de despoblament
el Lluent de Castelló
Antiga marjal de la costa del municipi de Castelló de la Plana, en procés de dessecament.
Acerra
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada en una àrea molt fèrtil travessada per una xarxa de canals de regatge Té indústries d’aprofitament dels productes agrícoles Darrerament sofreix un procés de suburbanització arran del creixement de Nàpols
Spandau
Divisió administrativa
Districte urbà de Berlín, Alemanya, a l’oest de la ciutat i a la desembocadura del Spree en el Havel.
Fou fortalesa fins el 1903, i des del 1920 forma part del Gran Berlín Avui és el districte industrial més important de la ciutat indústries Siemens des del 1899 A la seva presó foren reclosos els condemnats al procés de Nuremberg
Gallecs
Sector dels Gallecs de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, de població disseminada, del municipi de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al N de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità i Plegamans (dins el qual, un veïnat pròxim, duu el nom de Gallecs
) i de Montcada i Reixac (enclavament de l’ l’Estany de Gallecs
).
L’església parroquial Santa Maria de Gallecs és romànica s XII Durant els anys setanta, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta Santa Maria de Gallecs , però tot i haver-se iniciat el procés d’expropiació de terrenys, el projecte de moment resta paralitzat
Collformic
Collformic
Börkur Sigurbjörnsson (CC BY 2.0)
Collada
Coll (1.145 m alt.) del massís del Montseny, obert entre el Matagalls i el pla de la Calma, dins el terme del Brull (Osona), travessat per la carretera de Seva a Palautordera (sobre un camí de reminiscències romanes).
Hi ha les ruïnes d’un gran pou de neu És esmentat ja el 862 Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic una creu en recorda el fet
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables