Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
In Coena Domini
Història
Butlla atribuïda a Bonifaci VIII consistent en una recopilació, que hom llegia solemnement a les esglésies el dijous sant, de les principals disposicions conciliars i pontifícies contra abusos i crims i per la qual eren excomunicats els heretges, pirates, falsificadors de lletres apostòliques, etc.
Aquesta publicació fou molt mal rebuda per part dels reis i les potestats civils, sobretot en l’etapa del despotisme illustrat Josep II d’Àustria la feu suprimir dels rituals El 1552 l’audiència de Catalunya feu una reclamació, pel fet d’entendre que hi havien estat introduïdes clàusules contràries a la jurisdicció reial, i Felip II de Castella prohibí l’admissió de la butlla el 1572 Carles II el 1694 la declarà novament no admesa Igualment feu Felip V el 1745 Carles III, el 1788, en prohibí de nou la publicació Malgrat tot això, la butlla continuava essent inserida…
Autari
Història
Rei dels longobards (584-590).
Consolidà l’estat longobard a Itàlia Es casà 589 amb la catòlica Teodolinda, filla del duc de Baviera, però prohibí 590 als seus súbdits de rebre el baptisme catòlic
subsidi
Història
Tribut mensual imposat pel govern carlí de Catalunya als eclesiàstics (novembre del 1837) com a contribució a les despeses de la guerra.
Per tal de recaptar-lo fou creada la Comissió del Subsidi Eclesiàstic, presidida per Bartomeu Torrabadella Des del bàndol liberal, el baró de Meer prohibí als eclesiàstics que paguessin el tribut
entrevista de Morella
Història
Conferència política, celebrada a Morella pel juliol del 1414, entre Ferran I de Catalunya-Aragó i el papa Benet XIII.
El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalanoaragonesos
Al-Malik al-Ašraf Sayf al-Dīn Muḥammad Barsbaī
Història
Novè soldà (1422-38) de la dinastia dels mamelucs burgites.
Conquerí l’illa de Xipre 1426 i firmà un tractat de pau amb Rodes A conseqüència d’incursions de corsaris catalans, vedà la introducció de mercaderies catalanes a Egipte i posteriorment prohibí que els catalans entressin als seus dominis
Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco
Història
Polític.
Quart comte de Chinchón i fill del tercer comte Fou tresorer general del Consell d’Aragó Virrei del Perú 1628-39, sufocà una revolta dels indis urus i introduí imposts nous, que provocaren motins Prohibí el comerç entre el Perú i Mèxic, fet que provocà una crisi econòmica
Lluís de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1503-22), fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, al qual succeí, i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait.
El 1519, en produir-se els primers incidents de les Germanies a València, prohibí la reunió de gent, però es mantingué més aviat al marge dels esdeveniments féu un viatge a Flandes fins el 1522, que impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després El succeí en el càrrec el seu germà Jeroni
govern de Vichy
Història
Règim polític instaurat pel mariscal Pétain, des del 1940 fins al 1944, a la zona no ocupada de França.
Traslladat el govern a Vichy després de la derrota francesa, Pétain es proclamà cap de l’estat i inicià una “revolució nacional” amb el lema de “treball, família, pàtria” Fou instaurada una dictadura feixista, que prohibí els partits i els sindicats, promulgà lleis antisemites, reprimí violentament tota oposició i collaborà amb els alemanys, sobretot durant el govern Laval 1942-44 El règim dictatorial es dissolgué amb la derrota alemanya i l’alliberament de França
Jan Pieterszoon Coen
Economia
Història
Política
Polític i comerciant holandès al servei de la Companyia de les Índies Orientals.
Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram
Francesc I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1479-83), comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i senyor d’Andorra (1471-83).
Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja