Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
La temptativa de suprimir el Consell Sobirà del Rosselló i annexar-se la seva jurisdicció al Parlement de Tolosa no prospera
Al Rosselló, la temptativa de suprimir el Consell Sobirà del Rosselló i annexar-se la seva jurisdicció al Parlement de Tolosa no prospera
lliri dels blats
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i de flors de color vermell purpuri, disposades en espiga unilateral.
Prospera sobretot a les messes
morró negre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 60 cm, ajaguda, de fulles alternes palmatilobulades, de flors axil·lars blavoses i de fruits capsulars.
Prospera en conreus i llocs incultes
herba de Sant Roc
Herba de Sant Roc
Christian Fischer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles lanceolades, amplexicaules i auriculades, i de capítols grocs.
Prospera en rases, marjals i terrenys humits
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres, dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar…
herba pucera
Herba pucera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les plantaginàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, pubescent i glandulosa, de fulles linears i de flors diminutes aplegades en glomèruls ovoides i pedunculats.
Prospera en terrenys sorrencs i pedregosos Les llavors són laxants i emollients
viudes bordes
Botànica
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies, pubescent, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles basals generalment enteres i de fulles caulinars lirades o pinnatisectes, de flors violàcies o rosades, aplegades en capítols hemisfèrics solitaris, i de fruits secs indehiscents, amb vuit dents apicals.
Prospera en pasturatges, en una gran part d’Europa Presenta propietats detersives, vulneràries i sudorífiques
el Molar
Despoblat
Despoblat del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), situat al sector més meridional del terme, prop del límit amb San Fulgencio, al vessant septentrional de la petita elevació dita serra del Molar
(75 m alt.), a ponent de la Marina.
Fou fundat el 1730 pel marquès d’Elx, però no prosperà per la manca de salubritat del lloc
estiravelles
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, amb les fulles radicals espatulades i dentades i les caulinars linears i enteres.
Fa nombroses i petites flors blanques i fruits en silícula Prospera en camps, erms, vores de camins, etc
cigró
Cigró
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell carnós, hemisfèric, de 5 a 15 cm d’amplària, de color castany, de tubs groguencs amb tendència a emblavir-se i de cama més o menys gruixuda, més clara que el capell.
Fa una lleugera olor de fruita i té un sabor dolç Prospera en boscs, principalment sobre terrenys silicis És comestible Hom el confon amb el sureny