Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
binadora
Agronomia
Eina o màquina emprada per a binar; sol ésser una variant d’aixada o una arada de pales petites.
També són emprades com a binadores conreadores proveïdes de peces de treball pues o discs dentats disposades per a aquesta feina
màquina recol·lectora
Màquina recol·lectora de patates de dipòsit basculador
© Fototeca.cat
Agronomia
Nom genèric de les màquines autopropulsades o bé arrossegades o empeses per un tractor, que serveixen per a fer la collita d’algun producte que lleva la terra.
Hi ha diverses menes de recollectores, concebudes i construïdes especialment llevat d’algunes recollectores d’hortalisses per a cadascun dels productes que hom vol recollectar Algunes recollectores, les de tubercles i les de bleda-raves, són anomenades preferentment arrencadores, i unes altres, les de cereals, segadores Les recollectores de blat de moro són proveïdes d’una mena de pinta entre les pues de la qual passen les tiges i les fulles, però no les panotxes, que poden ésser emmagatzemades en la mateixa recollectora o transportades per un transportador de cinta o un altre…
podadora
Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
bladeres
Agronomia
Barres de fusta paral·leles en nombre de quatre i proveïdes de clavilles amb cordills, que, lligades damunt el bast, serveixen per a traginar garbes, palla o herba.
arròs
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…