Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
tètrada
Biologia
Grup format per quatre cocs disposats en dues direccions de l’espai.
tetraploïdia
Biologia
Estat del nucli o la cèl·lula que presenta una dotació cromosòmica anòmala que consta de quatre genomes.
Habitualment s’origina quan la divisió nuclear no és seguida de la divisió cellular Aquesta anomalia és força més corrent en els vegetals que no pas en els animals
exó
Biologia
Cadascuna de les porcions dels gens dels organismes eucariotes que és transcrita i traduïda.
Els exons no són continus en el gen sinó que són alternats amb els introns en relació amb aquests, els exons són segments curts Així, en el gen de la immunoglobulina els introns són intercalats regularment per quatre exons que corresponen als quatre àmbits funcionals de la proteïna en el seu paper d’anticòs
mònada
Biologia
Cèl·lula única, produïda a partir d’una espora, en lloc de les quatre d’habituals, per efecte d’una anomalia meiòtica.
cronobiologia
Biologia
Estudi dels ritmes biològics d’un organisme vivent durant un període de temps determinat, generalment de vint-i-quatre hores (ritme circadiari).
sabor
Biologia
Sensació percebuda pel sentit del gust.
Hom accepta que poden ésser percebuts quatre sabors diferents amarg alcaloides, glucòsids, sals magnèsiques, dolç sucres, edulcorants, salat sals inorgàniques i agre o àcid àcids
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…
Nathanael Pringsheim
Biologia
Biòleg alemany.
Fou professor de botànica a les universitats de Jena i Berlín Descobrí la fertilització de les plantes i estudià els fongs i l’alternança de generacions de les molses i dels tallòfits Publicà Geschichtliche Abhandlungen 1895-96, en quatre volums
AB0
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner…
endomixi
Biologia
Procés observat en alguns individus unicel·lulars que comença amb la desaparició del macronucli i la divisió dels dos micronuclis en vuit, sis dels quals degeneren.
Després l’ésser unicellular ha estat ben observat a Paramecium aurelia es divideix en dos, cadascun dels quals amb un micronucli aquest es divideix en quatre parts, que originen dos macronuclis i dos micronuclis Es produeix una altra divisió que dóna lloc a dos individus, cadascun amb un macronucli i dos micronuclis