Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
protecció radiològica
Radioprotecció.
anatomia radiològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les estructures anatòmiques i llur disposició mitjançant l’ús de raigs X i d’altres tècniques més recents.
Permet d’estudiar l’esquelet amb una gran facilitat i, a més, suposa un bon ajut per al diagnòstic de malalties i de traumatismes Amb tot, pel que fa a les vísceres o a les cavitats orgàniques cal utilitzar substàncies opaques o de contrast angiografia o recórrer a la insuflació de gas Hom disposa també de tècniques per a aconseguir imatges de plans parallels o “llesques” dels diferents òrgans, com és ara la tomografia axial computadoritzada
mastografia
Exploració radiològica de la mamella.
És d’una gran utilitat en la diagnosi de les tumoracions neoplàstiques o inflamatòries de la mamella
silueta cardíaca
Contorn de l’ombra cardíaca radiològica.
En la projecció posteroanterior és formada per l’arc de la vena cava superior i de l’aurícula dreta en el costat dret i per l’aorta, l’artèria pulmonar, l’aurícula esquerra i el ventricle esquerre en el costat esquerre
cineradiografia
Fonètica i fonologia
Mètode d’experimentació emprat en la fonètica instrumental i inaugurat per Paul Menzerath.
Se serveix d’una impressió radiològica, amb lluminositat i velocitat elevades, dels òrgans de fonació en moviment oral, sobre una pellícula Les imatges així obtingudes i projectades sobre una pantalla admeten una anàlisi molt acurada sobre l’estudi específic d’unes fraccions de temps reduïdes i l’observació directa de la llengua, l’úvula, les dents, etc
radiologia
© Fototeca.cat
Medicina
Branca de la medicina que utilitza les radiacions ionitzants (raigs X o bé radiacions emeses per elements radioactius naturals o per radioisòtops) amb fins diagnòstics o terapèutics.
De tots els mitjans de diagnosi radiològica, ha passat a ocupar un lloc molt important la tomografia axial per ordinador TAO o TO Aquestes tècniques, que permeten una acurada visualització de gairebé tots els òrgans del cos, han anat arraconant moltes altres tècniques radiològiques clàssiques En medicina preventiva i per a l’establiment o la confirmació de força tasques diagnòstiques és emprada també darrerament la ressonància magnètica nuclear RMN
aortitis
Patologia humana
Inflamació de l’aorta.
L' aortitis aguda es pot produir en el curs de malalties diverses com arteritis sistèmiques i infeccions tifus, verola, pneumònia, escarlatina, etc acostuma a ésser greu, però és rara L' aortitis crònica és deguda sobretot a la sífilis Les alteracions de les parets de l’aorta que ocasiona l’aortitis s’estableixen lentament, però poden arribar a ésser molt greus També és lenta l’aparició dels símptomes dolor retrosternal, deformació de la imatge radiològica, ofec, defalliment cardíac, etc i de les complicacions cardíaques, arterials i renals que pot comportar
nínxol
Imatge diverticular, expressió radiològica de molts ulcus gàstrics i duodenals.
malaltia de Paget
Patologia humana
Osteodistròfia fibrosa hipertròfica d’evolució crònica i d’etiologia desconeguda, caracteritzada per un quadre anatomicoradiològic que afecta alguns ossos (la pelvis, el sacre, el fèmur, la columna lumbar, el crani, etc.).
Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica…
òxid de bismut
Química
Triòxid de bismut que es troba a la natura com a mineral anomenat bismita i que és preparat per descomposició tèrmica del carbonat o del nitrat de bismut.
És un sòlid groc, cristallí, pesant, soluble en àcid diluït És consumit en l’obtenció de derivats medicamentosos, per acolorir esmalts i en substitució de l’òxid de plom en vidres refringents 6 subcarbonat de bismut Carbonat bàsic de bismut La seva composició varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo ordinàriament respon a la fórmula BiO 2 CO 3 + 1 / 2 H 2 0 Pólvores blanques amorfes, insolubles en aigua i en alcohol És usat com a astringent, antiàcid i absorbent, quasi sempre en forma de suspensió aquosa anomenada llet o lletada de bismut, i la seva opacitat és aprofitada per a l’…