Resultats de la cerca

Estudià a Anglaterra Del 1957 al 1963 fou cap de govern i ministre d’afers estrangers de la Federació de Malàsia, i del 1963 al 1970 cap de govern de Malàisia Ocupà, a més, diversos càrrecs ministerials durant aquest període És autor d’una autobiografia 1977

El 1949 cofundà la Lliga Awami —nacionalista—, de la qual fou elegit 1953 secretari general Empresonat sovint pel govern pakistanès a causa del seu nacionalisme bengalí, el 1972 esdevingué primer ministre de Bangladesh Declarà l’estat d’emergència 1974 i l’any següent assumí la presidència de la república, amb poders dictatorials Morí durant un cop d’estat que donà el poder a l’exèrcit

’Abd al-Rahman III destrueix Burgos

’Abd al-Rahman I, príncep omeia refugiat, es proclama emir independent de Còrdova

’Abd al-al-Rahman IV i ’Abd al-al-Rahman V se succeeixen en el govern califal 1017-1023 Revoltes dels exèrcits mercenaris de l’Àndalus

Mort d’’Abd al-Rahman II el succeeix Muhammad I

Mort d’’Abd Allah el succeeix ’Abd al-Rahman III

Proclamació del califat de Còrdova per ’Abd al-Rahman III

Mort d’al-Hakam I el succeeix ’Abd al-Rahman II