Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
raïm
Raïm blanc
© Fototeca.cat
Agronomia
Viticultura
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.
Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures gàllic, màlic, cítric, etc, taní, crémor, vitamina C…
raïm
Raïm de la planta Schisandra chinensis
Tatters (CC BY-NC 2.0)
raïm
Raïm de Ribes sanguineum var glutinosum
John Rusk (CC BY 2.0)
Botànica
Inflorescència que consta d’un eix de creixement indefinit sobre el qual són inserides flors pedicel·lades.
cuc del raïm
Cuc del raïm
Entomologia
Eruga del lepidòpter Lobesia botrana, que produeix grans estralls a les vinyes.
Cada any hi ha dues generacions de papallones i, doncs, d’erugues Les erugues de la primera generació neixen a la darreria de març i ataquen sobretot les flors del raïm Les erugues de la segona generació neixen a la darreria de juny i ataquen els grans de raïm El 1897 una plaga d’aquest cuc malmenà tota la collita del Camp de Tarragona Hom el combat amb el pelitre, petroli, sabó negre, aigua bullent, etc
raïm de guineu
Raïm de guineu
Аимаина хикари (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, rizomatosa, amb tiges dretes, simples i terminades en un verticil de quatre fulles; amb una sola flor, apical, cruciforme i d’un color verd groguenc, i amb baies globuloses de color blau fosc.
Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus
raïm de moro
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
raïm de mar
Raïm de mar
Melissa Frey, Royal BC Museum (CC BY-NC 3.0)
Zoologia
Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats, de la família dels ascídids, de cos més ample que llarg (uns 1,5 cm d’ample), sifons anal i bucal distanciats l’un de l’altre i mantell prim, transparent i de vegades incrustat de sorra.
Habiten aïllats o en colònies, en els fons de sorra i en els alguers marins Cosmopolites, es troben fins als 90 m de profunditat
glucosa
Diverses fórmules de la glucosa
©
Química
Aldohexosa pseudoaldehídica que es troba a l’estat natural en forma de D-glucosa.
Tant en solució com a l’estat sòlid existeix en les dues formes cícliques de α-D-glucopiranosa i β-D-glucopiranosa És l’aldohexosa més coneguda, car és el compost orgànic que en forma lliure o combinada és més abundant a la natura La glucosa, anomenada també dextrosa o sucre del raïm , té un paper important en el metabolisme, com a font d’energia En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i hom considera que tots dos composts deriven de la sacarosa per hidròlisi d’aquest disacàrid sovint també es troba combinada en forma d’un polisacàrid, com el midó, el glicogen i la…