Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
bangials
Botànica
Ordre d’algues de la subclasse de les bangiofícides de tal·lus generalment heteròtric i amb reproducció sexual.
En formen part les pòrfires, laminars, i les Bangia , de tallus en tub cilíndric no ramificat
coníferes
Bosc de coníferes de la taigà
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Classe de gimnospermes.
És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals
cladoma
Botànica
Tipus de tal·lus que es dóna en les algues i que correspon al grau més avançat d’evolució morfològica que poden atènyer els organismes d’aquest grup.
Consta d’un sistema de filaments de creixement terminal o subterminal, els uns de creixement illimitat, els eixos , i els altres, ramificacions laterals dels primers, de creixement limitat, els pleuridis Segons el nombre d’eixos, els cladomes poden ésser uniaxials o multiaxials El conjunt dels filaments pot restar inclòs en substàncies mucilaginoses més o menys resistents, procedents de la gelatinització de les membranes, formant tallus en forma de cilindre ramificat, de làmina simple o ramificada, etc
esporocnals
Botànica
Ordre de feofícies marines, de tal·lus ramificat amb flocs terminals de filaments pigmentats.
dictiosifonals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus ramificat, de consistència cartilaginosa, amb creixement tricotàl·lic o intercalar.
Els esporangis, entremesclats amb paràfisis, són agrupats en sorus
bàlec
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, densament ramificat d’un color verd grisenc, amb poques fulles, i flors grogues i petites.
Viu sobre sòls silicis a l’alta muntanya de l’Europa occidental, al matollar de bàlec i ginebró És molt freqüent als Pirineus catalans
dríada
Botànica
Petit arbust procumbent, de la família de les rosàcies, ramificat, de fulles simples i oblongues o ovades, tomentoses pel dessota, i de flors blanques.
Creix en roquissars i prats de muntanya
gigartinals
Botànica
Ordre de rodofícies de la subclasse de les florídies constituït per algues marines amb alternança de generacions, de tal·lus gros, cartilaginós o mucilaginós, ramificat i aplanat.
sargàs
Botànica
Gènere de feofícies, de la família de les fucàcies, de tal·lus ramificat, amb fil·loides proveïts d’una costa medial i amb vesícules flotants o aerocists, que semblen petits fruits (raïm de mar).
Aquestes algues abunden a les mars tropicals