Resultats de la cerca

Autoritzada la institució per un privilegi de Martí l’Humà 1410 i començat a edificar l’edifici el 1494, l’hospital fou absorbit 1512 per l' Hospital General de València , al qual l’any següent Ferran II de Catalunya-Aragó feu extensius els privilegis concedits pels monarques anteriors a l’hospital de folls El 1866 la secció passà a residir a l’antic convent de Santa Maria de Jesús, adquirit per la diputació provincial de València, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré L’hospital de folls de València ha estat considerat sovint com a primer precedent…

Fou professor d’immunologia a la Universitat de Londres 1960-67 i de bioquímica a la d’Oxford des del 1967 Estudià l’estructura molecular dels anticossos, els quals classificà completament El 1972 rebé, juntament amb GMEdelman, el premi Nobel de medicina

Té l’origen en l’hospital de què ja disposava la ciutat a mitjan segle XII, en època de l’arquebisbe Bernat Tort El 1464, sota l’arquebisbe Pere d’Urrea es constituí la fundació amb l’acord del Capítol Eclesiàstic i l’Ajuntament Municipal, que unia els dos hospitals de la ciutat en el de Santa Tecla actualment seu del Consell Comarcal del Tarragonès El 1588 l’hospital es traslladà a la seu actual de la Rambla Vella, en un terreny pertanyent a la senyoria de l’arquebisbe Antoni Agustí, que al segle XVIII fou ampliat amb la Casa de Recollides, i al segle XIX, amb la Casa de Convalescència El…

Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772

El 1950 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on el 1959 es doctorà Cursà estudis de postgrau a París i a Houston, on obtingué el diploma de l’American Board of Pediatrics Resident als EUA des del 1953, fou catedràtic de la Facultat de Medicina de la Baylor University de Texas Collabora amb la NASA  en temes de medicina de l’espai, i desenvolupà un treball pioner en informàtica mèdica i recerca sobre els efectes de la immobilització en els pacients Especialitzat també en problemes de salut pública, feu treballs sobre les aplicacions de la tecnologia a l’…

Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…

Propugna la supressió de l’armament de destrucció massiva, l’abolició del tràfic d’armes, la resolució no violenta dels conflictes, la inversió de les despeses militars per a cobrir les necessitats alimentàries i sanitàries dels països pobres i la cooperació internacional en qüestions mediambientals És representada en més de 80 països El 1985 rebé el premi Nobel de la pau

Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop

Fou un dels creadors de la moderna escola de neurologia catalana en el seu dispensari, fundat el 1882, de l’Hospital de la Santa Creu Descriví per primera vegada la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva, la qual rebé el seu nom malaltia de Barraquer-Simons , el reflex de prensió plantar, l’atetosi associada a les encefalopaties infantils adquirides i l’atròfia unilateral generalitzada d’origen reflex

Es llicencià el 1951 i l’any 1962 es doctorà a la Universitat de Pittsburgh Posteriorment treballà durant dues dècades a la Stony Brook University de Nova York Des de l’any 1985 treballà a la Universitat d’Illinois, a Urbana, on fou professor de la facultat de medicina i del departament de química, i director del centre de recerca en imatge per ressonància Lauterbur inicià la seva recerca a partir de la constatació que l’aplicació d’un camp magnètic fa que els nuclis atòmics girin amb una freqüència dependent de la intensitat del camp magnètic L’energia es veu incrementada si aquests nuclis…