Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
replà
Tros pla i horitzontal en un pendent.
replà
Física
Matemàtiques
En una representació gràfica, període durant el qual la variable dependent es manté constant.
replà
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les superfícies planes d’una escala construïdes davant les portes dels pisos o al cap d’un ram, especialment als angles del buc.
Quan és al cap d’un ram, consisteix en un esglaó l’estesa del qual és notablement superior a la dels que el precedeixen i a la dels que el segueixen i en els angles del buc és sensiblement igual a l’amplada dels esglaons
Engolasters
© Fototeca.cat
Església
Nucli
Antic nucli de la parròquia de les Escaldes-Engordany, dins el quart de les Escaldes, en un replà (1 504 m alt); la seva església (Sant Miquel) és probablement d’origen preromànic.
Al segle XII li foren afegits el campanar llombard, notable per la seva esveltesa i elegància, i l’absis, del mateix estil, decorat amb pintures murals atribuïdes al Mestre de Santa Coloma conservades actualment al Museu d’Art de Catalunya Prop de l’església hi ha grups de bordes i una petita urbanització En un altre replà, vers el nord, i dins la parròquia d’Encamp, hi ha l' estany d’Engolasters , d’origen glacial, emissari del riu d’Engolasters afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp L’estany constitueix la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de les Forces…
replanell
Petit replà, en un terreny costerut, en una escala.
serra de Mogrony
© Jaume Ferrández
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al Ripollès, que separa, a l’W, la conca del Llobregat de la del Rigard (afluent del Freser), i després les del Rigard i del Merdàs (afluent també del Freser).
S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del Merdàs solquen…
principal
Construcció i obres públiques
Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol.
Abans de l’ús generalitzat de l’ascensor solia ésser el replà més noble de l’edifici
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina