Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Luca Carlebaris
Pintura
Pintor venecià de vedute
.
Fou conegut pels quadres commemoratius de les solemnitats de la República, els quals eren reproduïts immediatament amb finalitats propagandístiques
burí
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Mena de cisell, prim, en forma de bisell per un extrem i proveït d’un mànec per l’altre que, en ésser percudit, permet que amb la punta hom faci incisions més o menys profundes sobre una superfície de metall, pedra o fusta.
És l’eina que utilitzen els gravadors per a traçar sobre les planxes els dibuixos, gràfics o inscripcions que després seran reproduïts sobre el paper
parc temàtic
Espai delimitat i en la seva major part a l’aire lliure on són representats amb més o menys fidelitat ambients, activitats i personatges per a l’entreteniment dels visitants.
Sol haver-hi també espectacles relacionats amb els ambients reproduïts o atraccions de fira Als Països Catalans, el 1995 hom inaugurà Port Aventura, al Tarragonès, i el 2000 Terra Mítica, a la Marina Baixa
Bartomeu Jaume i Canyelles
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en teologia.
Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors És autor d’una memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol
Col-i-Flor
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona del 6 de març al 15 de maig de 1904.
Escrita en català i castellà, prosa i vers, fou una publicació vinculada a l’Sport Club de Barcelona La dirigia el promotor esportiu Ricard Cabot, que informava en to humorístic de la vida associativa de l’entitat De periodicitat quinzenal, constava de vuit pàgines i se’n publicaren sis números, reproduïts en ciclostil
Antonio Tempesta
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
Format amb Jvan der Straet i Santi di Tito, és autor de nombrosos gravats —escenes de caça, de batalles, mitològiques i bíbliques—, sovint reproduïts en objectes ceràmics A Roma pintà grandiosos frescs d’un barroquisme exuberant al Vaticà i al palau Giustiniani Després de la mort de TZuccaro anà a Caprarola, on treballà en la decoració del palau Farnese
Ramon Pla i Coral
Literatura catalana
Periodista, poeta i assagista polític.
A setze anys fundà “Esplais Literaris”, portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la “Revista d’Olot” 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari “Lluita” 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari “Olot-Misión”
Ramon Pla i Coral
Periodisme
Literatura
Política
Periodista, poeta i assagista polític.
A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S'exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
estereofonia
Electroacústica
Tècnica de l’enregistrament i la reproducció acústics mitjançant dos canals independents de so, que intenta de produir en l’oient una sensació de realitat, comparable a l’obtinguda amb l’audició directa d’una orquestra.
El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos canals…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina