Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Joan Jubí
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Bisbe franciscà, teòleg i humanista.
Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, el 1542 fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia, quan era provincial dels conventuals de Catalunya-Aragó Com a auxiliar del bisbe de Barcelona, Joan de Cardona 1531-46, i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació El prelat de Girona, Joan de Margarit, el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, ciutat on residí des del…
Francesco Maria Molza
Filosofia
Literatura
Poeta humanista.
Residí a Roma del 1506 al 1543, i, a causa de la vida dissoluta que menà, contragué una malaltia greu Ultra en les obres escrites en italià La nimfa Tiberina , fou elegantíssim en l’ús del llatí, llengua que emprà en les seves elegies polítiques, religioses i amoroses
Onofre Pratdesaba
Filosofia
Cristianisme
Neohumanista, jesuïta des del 1748.
Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788
Polidoro Vergilio
Filosofia
Humanista italià.
Residí molts anys a Anglaterra, on es posà en contacte amb els humanistes anglesos i féu amistat, entre d’altres, amb Thomas More El 1508 fou nomenat ardiaca de Galles De les seves obres cal distingir el Proverbiorum libellus 1498, el De rerum inventoribus 1499 i, sobretot, la monumental Anglicae historiae libri XXVI 1546-51
Lleó Hebreu
Filosofia
Nom amb què és conegut Yěhudà Abrabanel, filòsof i metge jueu.
Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià
Yosef Kaspí
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Judaisme
Filòsof, exegeta i lexicògraf jueu, exiliat de França per l’expulsió del 1306.
Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants
Joan Martí Població
Filosofia
Humanista.
Residí a París des del 1509 Amic de Lluís Vives, aquest l’elogià prop d’Erasme com a excellent matemàtic i humanista Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V Fou professor al collegi de França Publicà De usu astrolabari compendium París, 1514, 1527, 1546, 1556
Lucien Goldmann
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg romanès.
Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brusselles Situat, juntament amb GLukács i HLefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie 1952 traducció catalana, 1966, Racine 1956, Recherches dialectiques 1958, Pour une sociologie du roman 1964 i Structures mentales et création culturelle 1970
Allard Pierson
Filosofia
Pensador i escriptor neerlandès.
Llicenciat en teologia 1854 amb un estudi sobre el realisme i el nominalisme medievals, pastor protestant a Lovaina 1854-57 i a Rotterdam 1857-65 Influït per la teologia moderna, trencà amb l’ortodòxia eclesiàstica i residí a Heidelberg fins el 1874 com a professor privat i catedràtic A la nova Universitat d’Amsterdam ensenyà història de l’art, estètica i literatura moderna fins el 1895 Les seves publicacions abracen un camp amplíssim història, bíblia, hermenèutica, arqueologia, crítica literària, etc
Bernard Mandeville
Filosofia
Literatura anglesa
Escriptor i filòsof anglès d’origen holandès.
Estudià medicina a Leiden, i el 1689 presentà la tesi De brutorum operationibus Més tard s’establí a Anglaterra —residí a Londres—, on, a causa de les adversitats de la seva professió, decidí de dedicar-se a escriure Les seves obres són un atac contra la moral hipòcrita, ple d’ironia en texts com ara Typhon 1704, Assop Dress’d ‘Isop disfressat’, 1704, The Virgin Unmask'd ‘La verge desemmascarada’, 1709 i The Fable of the Bees or Privates Vices, Public Benefits 1714 publicada anònima el 1705