Resultats de la cerca

Especialista en escalada, guanyà la Vuelta el 1985 i el Tour el 1988 Es retirà el 1994

Guanyador cinc vegades de la Volta a França 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, de la Volta a Espanya el 1963, de la Volta Ciclista a Catalunya el 1967, i nou vegades el Gran Premi de les Nacions contra rellotge Es retirà el 1969

Debutà l’any 1981 a les curses de bicicròs de Palau-solità Posteriorment fitxà per l’equip Peugeot i esdevingué la primera campiona de Catalunya i d’Espanya de bicicròs L’any 1986 quedà en sisena posició al Campionat del Món Es retirà l’any 1989

Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club

Fou membre del Club Ciclista Vila-seca i el Club Ciclista Tarragona Com a juvenil fou campió d’Espanya de persecució 1978 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1980 i el Gran Premi Inauguració 1983, tots dos de carretera Fou professional durant tres temporades amb els equips Teka, Kelme i CR Es retirà el 1986

S’inicià l’any 1990 al Club Ciclista Lluçanès i posteriorment fou membre del Club Ciclista Maco Destacà en categories inferiors en la modalitat de velocitat El 1994 fou subcampiona d’Espanya i aconseguí el rècord estatal de 200 m en sortida llançada El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i participà en el Campionat del Món de la modalitat Es retirà l’any 1996

Especialitzat en camp a través, a dotze anys ingressà a les files de l’Esport Ciclista Guíxols Posteriorment formà part de l’equip Liberto-Megamo, amb el qual guanyà la competició estatal Obert Coronas 1994, 1995 i el Campionat d’Espanya en categoria juvenil Es retirà l’any 2000, tot i que seguí vinculat al ciclisme creant un equip de BTT centrat en el calendari regional

Format a la Penya CIT, fou campió de Catalunya júnior A partir del 1994 competí per la Unió Ciclista l’Hospitalet, i guanyà el Trofeu Joan Soler, els grans premis de Gràcia, Inauguració i Ibercaja i la Volta a Osona, i liderà el rànquing català la temporada 1997 El 1998 passà al Grup Esportiu Porcelanatto, amb el qual guanyà la Volta a Castelló, i disputà el Campionat del Món Es retirà el 1999

S’inicià l’any 1981 a la Penya Ciclista Montroig El 1989 guanyà el Campionat d’Espanya de contrarellotge per equips, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs i participà en el Campionat del Món de l’especialitat Guanyà un Campionat dels Països Catalans 1991 Durant la seva carrera aconseguí set Campionats de Catalunya i vint-i-quatre de Tarragona entre les modalitats de ciclocròs, pista i carretera Es retirà l’any 1995

En el Campionat d’Europa 1993 guanyà dues medalles d’or en persecució i carretera, i una de bronze en velocitat En el Campionat del Món 1994 guanyà una medalla de bronze en persecució També participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí una medalla de bronze en tàndem carretera i una quarta plaça en persecució, marca amb què baté el rècord d’Espanya d’aquesta especialitat Es retirà el 1996