Resultats de la cerca

Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per fundar la…

Campió mundial de conductors fórmula 1 el 1969 amb Matra-Cosworth i el 1971 i el 1973 amb Tyrrell-Ford, es retirà del món de la competició després del mortal accident del seu company d’equip François Cevert 1973

Considerat el millor corredor de tots els temps, guanyà el campionat del món de conductors cinc vegades el 1951 i del 1954 al 1957, i es retirà en guanyar el darrer Combinava una gran tècnica amb l’audàcia i la sang freda

Sorgí de la unió de la firma MTK Miquel Tapias Karts, pionera en la construcció de karts a Catalunya, i d’Arisco, empresa dedicada a la construcció de motors propietat del mateix Miquel Tapias Els MTK-Arisco foren durant molts anys els materials més utilitzats per a iniciar-se en la competició del kàrting a Catalunya i Espanya El 1985, Miquel Tapias es retirà i vengué la fàbrica

Al volant d’Alfa Romeo i de Maserati, fou l’únic que inquietà la superioritat de les marques alemanyes Guanyador dels grans premis de Mònaco 1932, França 1932, Bèlgica 1933, Anglaterra 1938, Alemanya 1935 i Itàlia 1931, 1932 i 1938, de la Targa Florio 1931 i 1932 i de les 24 Hores de Le Mans 1933, es retirà, malalt, el 1948 Hom el considera un dels més grans pilots de l’època daurada de l’automobilisme

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972

Inicià la seva carrera com a company del pilot Oriol Gómez, amb qui guanyà el Campionat d’Espanya de Rallis d’Asfalt 1994, títol que repetí amb Jesús Puras, com a equip oficial de Citroën 1999, 2000 El 2003 copilotà per primera vegada Carlos Sainz, amb qui continuà durant tres anys, en el Mundial de Rallis, fins que el pilot madrileny es retirà Llavors passà a ser el copilot titular de Dani Sordo, amb qui compartí cotxe en el Campionat del Món fins el 2009 El 2010 passà a ser el copilot de l’andorrà Albert Llovera

S’inicià en el pilotatge de karts el 1995 i guanyà diverses competicions en les categories inferiors L’any 2006 passà a la Fórmula 1 com a pilot de proves de l’escuderia BMW, per a la qual començà a competir oficialment l’any següent i de la qual es convertí en el pilot més jove en puntuar Al juliol del 2007 entrà a formar part de l’escuderia Toro Rosso i a l’inici de la temporada 2009 passà a Red Bull, amb la qual es proclamà campió de la fórmula 1 l’any 2010, el pilot més jove, amb vint-i-tres anys, a aconseguir aquest trofeu Revalidà el títol els anys 2011, 2012 i 2013 En finalitzar la…

Debutà el 1959 amb els SEAT 600 que es preparaven als tallers familiars i aquells primers anys, per distingir-se del seu pare, sovint s’inscriví amb el pseudònim de Runner El 1961 aconseguí la victòria al Ralli de la Vall d’Aran, i el 1963, amb un FIAT Abarth, guanyà el primer Trofeu Juan Jover celebrat al circuit de Montjuïc Aquell mateix any guanyà el Campionat d’Espanya de rallis, copilotat per Artemio Eche El 1965 es proclamà triple campió en guanyar els títols d’Espanya i de Catalunya de rallis i el català de muntanya En aquells campionats guanyà proves com la primera edició del…

Començà a competir en la fórmula 1 el 1991 i l’any següent guanyà el Gran Premi Spa de Bèlgica Aquell mateix any s’incorporà a l’escuderia Benetton i la temporada 1994 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de fórmula 1, títol que revalidà l’any 1995 Fitxà per Ferrari la temporada 1996 i les temporades 1997 i 1998 quedà en segon lloc Un accident greu li impedí, el 1999, de lluitar pel títol però guanyà els campionats de les temporades 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004, i arribà a una xifra única de set títols mundials, superant Juan Manuel Fangio El 2006 anuncià la seva retirada…