Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Alberico di Montecassino
Cristianisme
Monjo, documentat al monestir de Montecassino des del 1057.
Intervingué en les discussions teològiques i polítiques del seu temps, sobre les quals deixà algunes obres Més influència, però, exerciren els seus tractats retòrics Breviarum de dictamine i les Flores rhetorici
Jean Molinet
Literatura francesa
Escriptor francès.
Historiador de Carles el Temerari de Borgonya i deixeble de Chastellain, fou un dels principals representants de l’escola dels retòrics Una bona part de la seva poesia Faictz et Dictz de Jehan Molinet , 1531 és de caràcter allegòric
rederijker
Literatura
Membre d’unes associacions culturals dels Països Baixos (les Cambres de Retòrica), d’origen desconegut, però existents des del segle XV, de primer a Flandes i posteriorment a Holanda.
Les Cambres, veritables centres intellectuals de les ciutats, organitzaven concursos poètics i torneigs dramàtics, i els retòrics rivalitzaven en l’art de la versificació, sovint complicada i artificiosa, amb un llenguatge igualment rebuscat i solemne, sobretot en el teatre i en el gènere poètic del refrany
Joan Collado
Pintura
Literatura catalana
Pintor i poeta.
Publicà l’opuscle Poesies valencianes 1755, que recull composicions de circumstàncies, algunes de les quals són interessants pels jocs retòrics que intenten sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosillàbiques, etc Li són atribuïts, també, diversos colloquis, que foren editats sense nom d’autor Com a pintor, treballà predominantment en la decoració d’esglésies
Josep Vicenç
Literatura catalana
Preceptista.
Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme
Nicèfor Gregoràs
Filosofia
Historiografia
Humanista i historiador bizantí.
Protegit per Andrònic II, professà a Constantinoble Lluità contra l' hesicasme fins que, regnant Joan Cantacuzè, fou condemnat pel sínode del 1351 Es retirà al seu monestir de Khóra, i escriví l’'Ελληνική Ἰστορία ‘Història grega’ que va des de l’ocupació llatina 1204 fins el 1359 També deixà un epistolari important, opuscles gramaticals i retòrics, hagiografies i molts altres treballs
Cassi Longí
Filosofia
Retòrica
Rètor i filòsof.
Ensenyà a Atenes, i a Palmira fou el principal conseller de la reina Zenòbia Acusat d’haver escrit una carta on la reina es negava a rendir-se, fou executat quan la ciutat sucumbí a l’emperador Aurelià Els seus treballs retòrics i crítics foren molt apreciats La tradició medieval li atribuí, sense gaire fonament, el tractat Del sublim Pseudo-Longí
Francisco Sánchez de las Brozas
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista extremeny, més conegut per el Brocense.
D’extraordinària erudició, publicà, entre altres obres, Grammaticae Graecae compendium 1581 i Verae brevesque latinae institutiones 1587 És autor de tractats retòrics, com De arte dicendi 1556 i Organum dialecticum et rhetoricum 1579, i de nombroses obres científiques Són fonamentals els seus comentaris a Juan de Mena 1582 i sobretot l’edició comentada de les poesies de Garcilaso de la Vega 1573
Ambròs Teodosi Macrobi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i gramàtic llatí.
És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana
Pere Giberga
Literatura catalana
Poeta.
Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, inserit dins d’un primer cicle de publicística contra el bandolerisme i de panegíric del lloctinent de Catalunya de torn Relacionat amb Pere ↑ Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina