Resultats de la cerca

En les seves restes, del s XII, es distingeixen encara arcuacions i bandes llombardes És considerada com l’església romànica més petita de Catalunya

La villa rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936

Romànica, té un absis semicircular, del segle XII, sense arcuacions, una finestra de mig punt a ponent i una altra a migdia, on també s’obre el portal, refet L’esglesiola és sobrealçada i al seu costat de tramuntana té adossada la casa de l’ermità Antigament, al voltant de l’ermita es feia una fira de resines i altres productes del país

La capella de Santa Anna primitiva 1507 es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l’un al costat de l’altra

Rebé el nom de la villa rural de Gémenes, existent ja el 898 la capella és coneguda des del 1180 Era regida per un ermità s XIV-XVII i més tard en tenia cura el mas Ventaiola El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada

La construcció inicial fou una església visigòtica dels s V-VII, bastida a la vora de la Via Augusta al seu pas per Martorell Era de planta rectangular i capçalera tripartida amb un absis de ferradura Al sud de l’edifici, un vestíbul de caràcter funerari amb tombes datades entre els s V-VIII s estenen vers l’exterior d’aquest espai Al s XII, hom hi construí una església romànica reaprofitant part de les estructures precedents Aquesta església, que fou objecte de diverses intervencions posteriors, pervisqué fins el s XIX Fou excavada a partir del 1972, tot i que no fou fins el…

L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès local BCIL i la referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona Segons fonts orals, durant la guerra civil l'edifici serví com a niu de metralladores, i aquest ús portà a ampliar l'obertura central de l'absis deixant l'esvoranc del mur absidal En mal estat de conservació, al novembre del 2016 s'iniciaren les obres de consolidació estructural i de les cobertes