Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jaume Comas i Gil
Cinematografia
Productor, guionista, distribuïdor i actor.
Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal 1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…
Rosa Ros i Pijoan
Cinematografia
Escenògrafa i dissenyadora de vestuari.
Vida Es llicencià a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, i el 1976 inicià la titulació de construcció i manipulació de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre de Barcelona Després treballà un any i mig en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets i feu un curs d’escultura al Hampstead Garden Institute A partir del 1985 començà a combinar l’estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre La casa per la finestra , 1997 Barcelones , 1999, i Sallinger , 2002, exposicions, cinema i televisió Debutà en la decoració i el disseny de vestuari a la telesèrie…
Josep Maria Civit i Fons
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…
Ventura Pons i Sala
Culturcat. Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, de nom complet Bonaventura.
Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino i Presència i al diari El Correo Catalán abans de debutar amb el documental Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…
,