Resultats de la cerca

Senyorejà les Balears Es casà amb Amalafrida, germana del rei got Teodoric el Gran Arià de religió, perseguí el catolicisme i desterrà nombrosos bisbes Lluità contra els mauritans

El castell de Torena és esmentat ja l’any 980 Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall Desaparegué al s XV igual com el poble del mateix nom i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…

El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira

Ben pocs són els documents que fan referència a aquesta capella Al nostre entendre deu ser situada al mateix indret on al final del segle X hi devia haver l’església de Sant Martí, la qual donà nom al castell termenat de Sant Martí Sarroca, i al llinatge que el senyorejà En quedar inservible, se n’edificà un altre al mateix lloc d’estil gòtic i sota l’advocació de sant Joan El portal de l’actual església és adovellat amb arcs de mig punt, i les dovelles de les voltes són orlades

La família Bigues senyorejà aquest casal des del segle XI Els documents esmenten els germans Ponç i Pere de Bigues el 1156 Encara al segle XIV n’eren els propietaris Bernat i Guillem de Bigues El 1425 apareix Humbert de Bigues com a senyor d’aquesta mansió A partir d’aquest moment, no trobem cap més notícia sobre la família Bigues Segons sembla, el terratrèmol del 1448 ensorrà aquest casal Al segle XVIII tenia la possessió d’aquest edifici Francesc Anton Grimau i de Corbera Després passà a Joan Vadell i, posteriorment, al baró de Segur

És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i Maçanós de les…

Les primeres notícies que trobem documentades sobre el lloc de Vilalba són de l’any 932 El castell el senyorejà des del 1195 fins el 1571 una família cognominada Vilalba Justament el 1571 permutaren el castell i el lloc de Vilalba amb altres propietats del monestir de Montserrat aleshores passà a ésser residència o casa de salut dels monjos de Montserrat El cenobi montserratí conservà la seva possessió fins el 1835, que arran de la desamortització l’adquirí Marià Borrell, el qual féu importants reformes, i transformà l’antiga fortificació —refeta pràcticament tota al segle XVII— en el casal…

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre…

Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…