Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
regidor
Història
Dret administratiu
Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.
Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es féu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d' universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
cànon emfitèutic
Dret administratiu
Pagament periòdic, generalment anual, d’una quantitat en metàl·lic, o en caps de bestiar (sovint aviram), o bé en fruits determinats o part alíquota de fruits, o mixt de diners i productes, que el censatari fa al censualista en reconeixement del dret senyorial.
En certes ocasions la pensió consisteix en un vas o tassa d’aigua, car el caràcter de la prestació és reverencial i de reconeixement de senyoria més que no pas econòmic La pensió ha estat considerada d’essència en l’emfiteusi, be que subsisteixen dominis sense prestació de cànon, però hom no en pot constituir de nous